Gener i altres vents

Abans-d’ahir era Nadal i avui clausura’m el primer mes de l’any. Gener se’n va amb vent, destrosses per tot arreu, pluja a intermitència i unes minves que la veritat varen conèixer altres temps millors de glòria i esplendor. Gener era un temps la tranquil·litat, la serenor, l’equilibri. Harmonia d’un fred controlable, escassament humit, perceptible a qualsevol hora del dia i de la nit. Un temps de recuperació de les barbaritats gastronòmiques pròpies de festes que si bé en un principi era celebrar l’arribada al món del Nen Jesús, es transformava de mica en mica en un festival del beure i del menjar. Els resultats lògics foren catastròfics, de conseqüències notables. Massa salsa i poc esperit nadalenc. Però així irreversiblement són les coses que passen, que passen i que es repeteixen de forma i manera mimètica. Rutina del fet quotidià mentre els llops udolen per l’infinit paisatge de boscos lluny de qualsevol control. Hem tingut la visita d’un vent poderós, accessible però amb resultats d’angúnia i terror. Diuen i escriuen que algunes de les nostres preferibles platges, Talamanca, Figueretes... podrien desapareixen al llarg de les properes dècades. Probables conseqüències de l’anomenat canvi climàtic que el gàngster avui per avui llogater de la Casa Blanca nega una i altra vegada. Més tensió i vigilància sobre un paisatge desolador i una mica ombrívol. No hem tingut un gener dolç a l’hora de llegir la premsa o escoltar la ràdio. Ara, demà mateix, febrer, sempre curt, perillós sempre, fred a l’altura de les circumstàncies, carnestoltes de tradició, llegenda i aldarull al carrer, música popular. La disfressa protagonista principal, rua a les places principals. Paciència, ordre i perfecció. La vida continua.

Suscríbete para seguir leyendo