40% i QR per a tot

Quan veig les notícies relacionades amb la peregrinació anual de polítics a FITUR em ve al cap “Bienvenido, Mister Marshall”, la pel·lícula de Luis García Berlanga amb un genial Pepe Isbert fent d’alcalde i avançant-se en més de 50 anys als discursos de M. Rajoy: “¡Vecinos de Villar del Río! Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación, y esa explicación que os debo, os la voy a pagar. Que os la voy a pagar. Porque yo, como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación, y esa explicación que os debo, os la voy a pagar...”.

Coincidint amb FITUR s’ha anunciat l’obertura del Parador del Castell. No ha estat cosa de quatre dies l’arribada de “Mister Parador”. No sé si quan es va posar al carrer que hi porta “Camí del Calvari” algú ja anticipava que la cosa s’allargaria. De seguida s’ha ressaltat que el parador dedicarà un 40% d’habitacions als treballadors. Un 40% no és poca cosa. És molt indicatiu de com estan les coses a Ibiza, però no és el moment de fer-se el tiquismiquis, és el moment de generalitzar aquesta mesura. Si tot el negoci turístic regular assumís que ha de dedicar un 40% d’espai als treballadors es podria solucionar en bona part el problema de falta de treballadors. Si una empresa no pogués o volgués fer això encara tendria dos alternatives: pagar prou als seus treballadors perquè puguin llogar a preu de mercat o tancar. No és obligatori obrir negocis, però ho hauria de ser cobrir tots els costos i aquests negocis externalitzen part dels seus costos a la societat. Algú pot dir que Paradores dispara amb “pólvora del rei”, pot ser, aquest és un altre tema.

Una altra notícia interessant anunciada a FITUR és la creació d’un segell de transport verificat d’Ibiza amb un codi QR que permeti als viatgers comprovar la legalitat del mitjà de transport. És una bona idea i crec que s’hauria d’estendre a la resta de sectors de la cadena de valor turística. He escrit alguna altra vegada que el sector del transport, els taxistes bàsicament, són els que més han sabut defensar la seva posició i convèncer les administracions d’estar al seu costat. Però el transport no és l’únic problema i possiblement no és el més greu. De fet, podríem fer una “jerarquia del dolor” infringit per l’economia pirata.

El lloguer turístic il·legal és un problema formidable. Actualment l’habitatge és el primer problema econòmic i social, no hi ha dubte, perquè afecta de manera crucial a la vida de les famílies, genera problemes molt greus a la provisió de serveis públics essencials (salut, educació, seguretat) per falta de personal i afecta de manera molt important a l’emancipació dels joves i a la formació de noves famílies. En general, el turisme (legal o il·legal) no és l’única causa de la falta d’habitatge, però és un factor molt important. I a Ibiza aviat s’han acabat les explicacions alternatives.

En segon lloc, hi hauria les afectacions derivades del model d’oci. Si algú té la sort de tenir casa, el següent nivell d’afectació és no poder-hi descansar pel soroll i/o la invasió de festes a tot arreu. Això suposa una afectació greu a la salut física i mental de la població, una invasió de la intimitat i una privació del son i el descans. A més de por i inseguretat (tràfic de drogues i desconeguts beguts al costat de casa) i risc d’incendis quan les festes es fan al bosc sense control. El benefici privat d’uns pocs destrossa el benestar de molts veïns.

En tercer lloc, hi ha la invasió de l’espai públic en general i la costa en particular. Si algú té casa i pot dormir, el següent problema és sentir que l’illa ja no és seua quan surt al carrer. Platges plenes de gandules il·legals, cales plenes de xàrters pirates fondejats, terrasses que ocupen tota la vorera, etc. Tot això és un robatori del patrimoni comú que té com a conseqüència que el resident deixi d’anar a la platja perquè no hi cap o s’hi sent incòmode i en general es senti com un “foraster a casa”. Els residents paguen els impostos per mantenir l’entorn i les platges, però els pirates se n’apropien per fer negoci, causant despossessió i pèrdua de qualitat de vida i degradació ambiental (destrucció de la posidònia, brutor, etc.).

Paradoxalment, el tema del transport seria el quart, perquè els més afectats són els taxistes i transportistes legals (competència deslleial) i les administracions públiques (impostos i frau fiscal) però no afecta tant a la vida dels residents com els altres casos comentats més amunt. En aquest és el turista qui paga la festa i, la veritat, moltes vegades no li ve d’aquí i paga 100 com qui en paga 20 si així aconsegueix arribar a l’aeroport o tornar a l’hotel després de sopar o d’una nit de festa.

En fi, tant per millorar això que a FITUR diuen “customer experience” del visitant, com per millorar la qualitat de vida de la població d’Ibiza, generalitzar el 40% i els segells amb QR per a totes les activitats de la cadena de valor turística són iniciatives que anirien en el bon camí. I és un eslògan clar i fàcil: Volem 40% i volem QR!n

Suscríbete para seguir leyendo