El temps dels monstres

Hi ha una frase d’Antonio Grasmci que crec que defineix bastant bé el moment actual: “La crisi consisteix precisament en el fet que el vell mor i el nou no pot néixer i en aquest interregne es verifiquen els fenòmens morbosos més variats”. De fet, aquesta frase s’ha popularitzat amb la paràfrasi: “sorgeixen els monstres” que té més força dramàtica i visual que “verifiquen els fenòmens morbosos més variats”.

Gramsci va escriure això el 1930, tancat a la presó, quan a Itàlia ja feia vuit anys que governava Mussolini i encara n’hi quedaven 13 més. Gramsci escrivia des de, i sobre, el col·lapse de l’Europa d’entreguerres. El vell que mor és l’ordre liberal-burgès del s. XIX, els imperis i les institucions que ja no eren suficients per governar el nou ordre que venia de la revolució industrial. La primera guerra mundial, el crack del 29 i la segona guerra mundial són l’epígon, econòmic, polític i militar del vell món. Per a Gramsci, Mussolini i el feixisme no eren el nou món, sinó el monstre.

De fet es podria pensar que tot el període, les tres dècades que van de 1914 a 1945, com un gran desenllaç violent del vell món preindustrial. Abans de la revolució industrial es vivia en un món artesanal, gremial, subjecte als ritmes de la naturalesa i amb una economia bàsicament de subsistència. Quan la revolució industrial impacta, primer amb la màquina de vapor, després amb l’electricitat i el motor d’explosió, el vell món mor, però el nou món tarda a néixer i mentrestant sorgeix el ludisme, l’explotació infantil, les grans migracions, els barris de misèria, l’atur massiu. El nou no neix fins després de 1945, amb un nou ordre amb l’estat del benestar, l’estabilització de les democràcies occidentals, l’ONU i el capitalisme amb mercats regulats.

Què passa ara? Per què parlam de crisi? El xoc de la intel·ligència artificial és equivalent a les revolucions industrials anteriors. El canvi climàtic és una evidència cada cop més palmària. Però encara no sabem com evolucionarà això i sobretot no sabem com ho gestionarem.

Què és el vell que es mor? L’ordre sortit de la Guerra Freda amb els Estats Units com a única potència hegemònica i la classe mitjana tradicional que es veu cada vegada amb més problemes per arribar a final de mes. La idea que el mercat lliure, la globalització i la meritocràcia portarien prosperitat per a tothom s’ha trencat. Les noves generacions viuen pitjor que els seus pares, però el sistema continua funcionant amb inèrcia (especulació immobiliària, precarització) i no s’albira el nou contracte social. L’hegemonia occidental també s’està acabant. El món ja no obeeix cegament a Washington o a Brussel·les, però aquestes potències es resisteixen a perdre el seu estatus. Per no dir que ara mateix els Estats Units i Europa ja no van junts i Europa sembla atrapada en la pugna entre els Estats Units i la Xina.

Què és el nou que tarda a néixer? El nou contracte social, una governança digital global, el desenvolupament d’una IA socialitzada, el nou paradigma energètic. Sabem que el model fòssil ens porta al col·lapse, però el “nou” model energètic sostenible no pot néixer perquè xoca amb els beneficis del “vell” capitalisme i la por al canvi d’estil de vida. Des del punt de vista geopolític, sorgeixen blocs nous (BRICS, Sud Global), però encara no s’articula un sistema internacional multipolar amb regles clares, sinó que ara mateix veiem un caos al qual no es veu cap sortida senzilla. La intel·ligència artificial i l’automatització podrien alliberar-nos de moltes tasques i fer-nos més productius, però com que no tenim estructures per repartir aquesta riquesa, es perceben com una amenaça.

Quins són els monstres? Els nacionalismes agressius i populistes (Trump, Putin, Xi, etc.), les fake news i la mort de la veritat, les guerres híbrides i el retorn de la llei del més fort. El retorn dels homes forts i líders autoritaris, que sorgeixen de la descomposició de la democràcia prometent ordre i identitat en un món caòtic i utilitzant la ràbia de la gent sense solucionar les causes profundes del malestar. La secessió dels rics, o “tecnofeudalisme”, personatges com Musk o Bezos que acumulen tant poder que actuen al marge dels Estats. Representen un retorn a estructures econòmiques gairebé feudals dins d’una modernitat tecnològica. El conspiracionisme i la postveritat: Quan la gent deixa de creure en les “velles” institucions de veritat (premsa, ciència, universitat), no sorgeix una veritat millor, sinó el caos: terraplanisme, conspiracionisme, negacionisme de les vacunes o de la ciència en general, etc.

El paleontòleg Eudald Carbonell diu que mentre la tecnologia avança a un ritme exponencial, la consciència social avança un ritme lineal i sovent s’estanca i que aquest desfasament crea “crisis d’espècie”. Sembla cada vegada més clar que estam en una d’elles.

Suscríbete para seguir leyendo