El «valor de la derrota»

La derrota, el fracàs, és una experiència a reivindicar. No només és inevitable, sinó sana i humanitzadora. Com més amunt, més rivalitats i ambicions desmesurades. No mentesc si dic que no sent cap enveja cap a les persones que es mouen dins les ‘altes esferes’ (polítiques, mediàtiques, econòmiques, culturals...). Si en un ajuntament o entre escriptors o tertulians, per citar tres exemples, ja hi ha ganivetades, què no passarà a mesura que escales posicions?

Cada vegada que sent algú que ha arribat a la primera línia de la política nacional parlant de cures i salut mental, no puc evitar pensar: a quantes persones has de fonyar per arribar a ser ministre? Com has de ser per arribar a convertir-te a tu mateix, com a obrer del periodisme, en una ‘superstar’, en un ‘influencer’? I per formar part d’una trama corrupta i estar donant lliçons de moralitat fins que t’enxampen? I si parlam de la crítica cultural, se’m venen al cap algunes declaracions de l’artista Angélica Liddell, que considera que aquesta és una feina innecessària i cruel.

Qui ho expressa millor que ningú és Pier Paolo Pasolini (1922-1975): «Pens que és necessari educar les noves generacions en el valor de la derrota. En saber gestionar-la. En la humanitat que en sorgeix. En construir una identitat capaç d’advertir una comunitat de destí, en què es pugui fracassar i tornar a començar sense que el valor i la dignitat en surtin afectats. A no ser un arribista, a no passar per sobre del cos dels altres per arribar el primer. Davant d’aquest món de guanyadors vulgars i deshonestos; de prevaricadors falsos i oportunistes; de gent important, que ocupa el poder, que escamoteja el present, i encara més el futur; de tots els neuròtics de l’èxit, de figurar, d’arribar a ser. Davant aquesta antropologia del guanyador, de bon tros prefereix a qui perd. És un exercici que em sembla bo i que em reconcilia amb mi mateix».

Pens que la derrota no és només important i fins i tot necessària pel bagatge que t’aporta, sinó perquè, com deia Pasolini, humanitza. De fet, com a part del camí, també forma part de l’assoliment de l’èxit en la vida (sigui el que sigui això).

Suscríbete para seguir leyendo