Extrema dreta, feixisme, etc.

La simplificació dels conceptes ens porta cap a una presència, cada vegada més inquietant i profunda, de la novoparla orwelliana. I, per si això fos ja poc problema, aquesta presència inquietant ens impedeix de dur a terme debats que són absolutament necessaris dins la nostra societat. Faig aquestes consideracions tot pensant en la poca propietat amb què s’usen conceptes com ara extrema dreta, feixisme, falangisme, genocidi o similars. Desencaixar la semàntica és la primera passa per mutilar el pensament.

El feixisme -a Espanya falangisme- va ser un moviment polític que tenia unes quantes característiques molt específiques: es considerava popular, d’“esquerres” (per dir-ho en termes generalistes), antidemocràtic (al·lèrgia total a la democràcia parlamentària liberal), antiliberal, nacionalista i, si ells consideraven que era necessari, violent. Recordem allò de “la dialéctica de los puños y las pistolas” de Primo de Rivera (supòs que terminologia copiada d’algun feixista italià). Avui dia tot això, en política, a qualsevol país de la nostra part del món, resulta absolutament residual. Alerta, idò, en allò que titllam de feixisme! O de falangisme, que, en el nostre cas, vendria a ser el mateix.

Si hom rebaixa una mica el to, en comptes de termes que apunten a un passat històric, se sol fer servir un sintagma determinat, per col·locar aquests sectors a l’extrem, i es parla d’extrema dreta. Però no existeixen molts paràmetres per arribar a dir qui és d’extrema dreta. N’hi ha un, en qualsevol cas, que resulta completament recurrent: la posició davant la immigració. I, complementàriament, davant l’Islam. O davant l’islamisme.

I aquí convendria moltíssim destriar el gra de la palla. La immigració procedent de països musulmans constitueix una part (important, certament) del contingent de persones nouvingudes que, durant les últimes dècades, han vengut al nostre país. I, certament, entre nosaltres, hi ha un contingent important d’islamofòbia. N’hi ha que rebutgen l’Islam directament i sense embuts. Greu error. Hom hauria de distingir, bàsicament, entre Islam i ús polític antidemocràtic de la religió (sigui l’Islam, sigui qualsevol altra). Si la religió es fa servir per conculcar el sistema democràtic, o per arrabassar-li els drets a algú, es pot criticar directament, i ningú no ho pot considerar com a islamofòbia. Criticar la segregació de les dones, l’ús obligatori de determinats símbols o la penalització de determinades orientacions sexuals no és, en absolut, islamofòbia. És, senzillament, respecte a la democràcia i als drets humans, respecte degut per a tothom, inclosos els imams i tota la resta.

Sobre la immigració, hom pot qualificar de populista, d’extremista de dretes o fins i tot de feixista qualsevol que s’atrevesqui a treure el tema a debat, a posar sobre la taula la consideració de com s’ha de tractar la qüestió de la immigració a la nostra part del món. Però, impedint de tractar-ho, allò que s’està fent, paradoxalment, és deixar el camí obert a aquells que, amb un discurs senzill i fàcil (i, per tant, segurament amb base completament falsa) en pot acabar traient un gran rèdit electoral. Quan des de determinades posicions d’esquerres s’anatemitza qualsevol matís que es faci sobre l’acollida de nouvinguts, s’està deixant camp obert a Vox i companyia perquè es facin les barbes d’or les pròximes eleccions. Si jo fos de Vox, infiltraria gent a l’extrema esquerra perquè s’impedís de debatre sobre immigració. Bé, pens que no els don idees, perquè segurament ja ho deuen haver fet, si són mínimament professionals.

La formació política que acab d’esmentar té trets d’extrema dreta. Fins i tot de falangisme. Però no formen el conjunt del seu ideari actual. Entren en el joc parlamentari, diuen que accepten la constitució (encara que, en determinats punts, això sigui molt i molt discutible), es decanten per la democràcia liberal i no la qüestionen com el millor dels sistemes polítics, etcètera. Tot això no és d’“extrema dreta”. Sí que ho és, en canvi, l’al·lèrgia a la pluralitat lingüística i cultural, el seu odi envers la llengua i la cultura catalanes, el seu rebuig a l’educació en català, el seu ús sistemàtic de l’espanyol a tots els territoris de la Catalanofonia del sud dels Pirineus. Tot això sí que és d’“extrema dreta”. Però, ai las!, ho comparteixen amb una part important de totes les altres formacions polítiques, de centre-dreta, de centre-esquerra, d’esquerra i d’extrema esquerra. O no seria d’extrema dreta que Podem s’oposi al fet que Catalunya compti amb competències plenes en immigració?

Suscríbete para seguir leyendo