Oh capità, el meu capità!

Text d’homenatge a Vicent Planells, ‘n’Aranda’, patró, amic i capità de tants vents. En el tercer aniversari del seu traspàs - 18 de novembre de 2022

Ahir va ser un dia que guardaré sempre a la memòria: un matí fred, humit, destemprat.

Al tanatori, entre flors i llàgrimes, les teues mans reposaven enredades en un rosari. Aquelles mans enèrgiques, acostumades a caçar escotes, hissar drisses i acariciar el timó, descansaven inertes, col·locades en una posició que no era la teua.

Et vaig tornar a veure clarament, amb el teu cap ajupit, ensumant ses ratxes de vent, cantant, rient...

El meu estimat patró, en Vicent Planells, n’Aranda, al qual sempre guardaré al cor i a la memòria, partia amb vent fresc de mestral, posant proa cap a terres ingràvides, cap a mars lliures de lligams.

Lliure d’un cos que ja no donava més de si, però amb l’ànima intacta, plena d’amor — tot aquell amor que vas ser capaç d’emmagatzemar al teu gran cor, que es va trencar per alliberar-lo al teu voltant: a la família i als amics que es reuniren per preparar-te el vaixell, per trimar les veles i per desitjar-te bon viatge.

Oh capità, el meu capità,

alça’t i escolta les campanes,

alça’t, per a tu flameja la bandera,

per a tu sona el clarí,

per a tu els ramells i garlades guarnides,

per a tu la multitud s’amuntona a la platja,

et crida la gent del poble,

et tornen els seus rostres anhelosos,

oh capità, pare volgut!

— Walt Whitman .

Suscríbete para seguir leyendo