Un altre camí tancat

Fa pocs dies vaig voler circular en bicicleta per un dels pocs camins de terra que queden a Jesús, un de curt entre ses Torres i la via que du a s’Estanyol. Dos operaris estaven instal·lant una porta en una tanca també de recent construcció. Els deman pel motiu i em diuen que l’amo va fart de cans amollats pels propietaris i de camions que passen pel camí i que causen desperfectes dels que no es responsabilitzen. Sobre permisos per tancar-lo, em responen que n’hi ha un de l’Ajuntament de Santa Eulària, que és sòl rústic i que el camí discorre dins la seua finca. Com jo, ells també han usat aquest camí en moltes ocasions però compleixen ordres. Són molt amables i em deixen continuar la meua ruta (per darrera ocasió).

A qui podem fer responsable d’una nova pèrdua d’ús públic d’un camí? Al propietari que ja n’ha dit prou, que té dret a tancar-lo i que ha fet el tràmit amb l’administració per tancar-lo? Als ciclistes que hi passem? No ho pens. Als amos de cans que els amollen? Sí, i ja ho he denunciat a alguns d’ells en persona i en un article anterior publicat en aquest mateix mitjà. Són uns irresponsables i poden causar mals a senderistes i ciclistes. A l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu? Ha donat una autorització que segurament podia atorgar. En tot cas per no haver fet els deures, com cap consistori eivissenc, i haver investigat si el camí en qüestió té servitud de pas i protegir-ne el seu ús en un catàleg de camins públics i d’ús públic, com estan obligats des de fa temps.

El cas és que a Eivissa hem perdut un nou camí per a l’ús públic, i en van prou en els darrers anys. Em tem que un altre, que discorre entre Santa Gertrudis i Sant Rafel també s’hagi perdut perquè s’hi estava construint una casa. Em fa cosa anar a comprovar-ho. Què hi podem fer? Usar tants camins com puguem, denunciar aquestes pèrdues i, sobretot, instar els ajuntaments eivissencs a catalogar, i bé, tots els camins públics i amb servitud de pas.

Suscríbete para seguir leyendo