‘Los Valencianos’ tanca la temporada

Ho tinc escrit aquí, en aquestes planes de Es Diari en diverses, tal vegada massa i no convé ser reiteratiu, de veritat quan la temporada d’estiu, la temporada dels grans espectacles -alguns honrosos i devastadors, és precís dir-ho- és i quan aquesta magnífica fàbrica de gelats i altres encanteris, tanca la porta, baixa la persiana i amb resignació tal vegada cristiana, fins l’any que ve. És i significa el vertader closing, no quan algunes pretencioses discoteques clausuren els seus espectacles. No. El closing té veritat i denominació d’origen ‘Los Valencianos’, artesans des de 1936. I un dels seus caps visibles, l’amic Dani Galiana, ho confirmarà al cent per cent. Llavors, tornam a l’increïble espai dels llocs d’oci nocturn amb la seva supèrbia, dirien perfectament tot el contrari. Ells, elles tindríem que escriure per ser exactes, aixecarien la mà com a signe de protesta. Bé, ho deixarem córrer i no perdrem el temps en inútils polèmiques. El closing, com l’opening en arribar la primavera, és veritat més enllà de qualsevol dubte en exclusiva i en denominació d’origen l’esmentat lloc de dolços, gelats -es especial els de xocolata-, la resta no conserven aquest rang, aquest tan especial com diferent. La categoria es la categoria i la resta vulgars, mediocres imitacions que a ningú absolutament l’interessen. Ara i avui ja és el novembre que camina cap els Nadals -¡hola, Julio Herranz...!- i ‘Los Valencianos’, resten tancats i muts. Retirada la terrassa, fosques llums i rètols, tot indica que la cosa n’és en estat d’hibernació hivernenca. El lloc, tots ho sabem, tots ho sentim, forma part indiscutible de la història d’Eivissa, de Vila per precisar. Algunes generacions han passat i han gaudit d’unes hores quasi perfectes, vora el mar, vora els vaixells/correus de Transmediterrànea que en aquells temps atracaven als norais i s’escoltava el rock and roll de Bill Halley. Ara la cosa és diferent. Amics, amigues, feliç hivern i fins el proper estiu.

Suscríbete para seguir leyendo