Català, la llengua de les mestres?

«Tu parles català perquè ets mestra» em va dir una vegada un alumne. I sense tenir les dades a mà, ho vaig entendre tot.

Ara, amb els resultats de les proves de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) publicats, ho tenim clar. Aquestes proves, que mesuren les competències bàsiques de l’alumnat de 4t de primària dels centres educatius de les Illes Balears, ens deixen una dada: a les Pitiüses, només un 33’1% de l’alumnat assoleix un nivell adequat en llengua catalana.

Per les mestres això no és res nou, ho veiem cada dia: l’alumnat no parla català. Per això, ens fem preguntes, serà qüestió del currículum? De la metodologia? Hauríem de revisar els plans lingüístics del centre? Així i tot, també reflexionem més enllà dels centres, quin paper hi juguen les famílies, la comunicació amb les institucions, com tractem a qui ens parla en castellà, com acollim a l’alumnat nouvingut...

Si mirem la informació que ens donen els estudis realitzats, veiem que Eloi Bellés a Actituds, ideologies i usos lingüístics al sistema educatiu. Balanç i perspectives (Anuari de l’Educació de les Illes Balears 2025), la llengua més emprada als centres educatius d’Eivissa i Formentera és el castellà tot i que el 96’8% del jovent entén el català. Bellés aporta també una dada clau: per gran part del jovent, parlar català té una connotació identitària que no els representa, és a dir, és percebut com una qüestió «d’eivissencs» i no «seva».

Així doncs, ens hem de preguntar: per què haurien d’aprendre català si no el necessiten per viure a les Pitiüses? Si al nostre context poden comunicar-se plenament en castellà, quina motivació real tenen per usar el català? Però sobretot ens hem de preguntar, com abordem aquesta qüestió per mantenir viva la llengua i fer-la de totes les persones que habitem a les Pitiüses?

És evident que l’escola és l’espai on s’aprèn l’idioma i és necessari que continuï sent així, però no és l’única eina. Necessitam polítiques que garanteixin la presència i la utilitat real del català a diferència d’allò que s’està fent amb el pla pilot de lliure elecció de llengua, que només contribueix a segregar l’alumnat. El català no pot ser una opció: ha de ser l’eina de cohesió, inclusió i acollida, si volem que la llengua se senti com a pròpia i no com un tret excloent.

El cos de mestres de les Pitiüses també tenim part de responsabilitat i acció transformadora. Hem de fer que el català sigui la llengua de l’escola: que s’escolti, que s’empri per jugar, per aprendre i compartir. Si l’alumnat la percep com una llengua d’ús real i s’amplia al seu context, si s’ensenya amb naturalitat i sense prejudici, estarem creant camí. I així, si tornen a dir «tu parles català perquè ets mestra» direm que no, que parlam català perquè és la llengua de totes.n

Suscríbete para seguir leyendo