Les autopistes, el llegat del PP

Que l’autovia de l’aeroport s’inunda quan plou fort aviat deixarà de ser notícia. Ja hem perdut el compte de quantes vegades s’ha hagut de tancar des del dia de la seva inauguració. Aquesta obra emblemàtica de l’època del Partit Popular baix el (des)govern de l’expresidiari Jaume Matas provocà un gran rebuig ciutadà que els que tenim ja una edat recordam molt bé, ja que vaig participar activament com advocat assessorant i assistint als membres de la Plataforma Anti-Autopistes. Milers de persones vàrem manifestar-nos -tots recordam les imatges de l’esbucament de la casa pagesa de Ca na Palleva, de la detenció del diputat d’Esquerra Unida, l’enyorat Miquel Ramon, i tants altres moments de les incomptables accions de protesta-, vàrem advertir dels perills, vàrem demanar insistentment que s’aturassin, però el PP no va fer ni cas. Aquesta mateixa setmana, el regidor d’Ara a Sant Josep, Josep Antoni Prats, explicava que fa 20 anys ja varen alertar que construir una carretera per davall del nivell freàtic podia tenir greus conseqüències com inundacions. Però el PP, com si sentís ploure.

En un gir insòlit de guió, el mateix Partit Popular, que va convertir les autopistes en el seu projecte emblemàtic, diu ara que la culpa la té el PSOE per no haver arreglat el desgavell. La mateixa dreta negacionista del canvi climàtic, que automàticament dona la culpa al president Pedro Sánchez de tots els problemes de les nostres illes, ara també s’espolsa la responsabilitat d’una obra que no havia d’haver-se fet mai o, almenys, mai com es va fer. Però la ciutadania tenim memòria, per molt que ara reneguin de la seua gran infraestructura.

A mesura que passen els anys, de vegades va bé mirar endarrere i veure l’empremta que cadascú ha deixat a Eivissa i Formentera. Pens que el gran llegat progressista, quant a la construcció d’infraestructures, ha set l’Hospital Can Misses, un complex sanitari que alguns varen qualificar de desproporcionat en el seu moment, però que ha resultat ser molt necessari. Ho vàrem poder veure en pandèmia. Des de l’esquerra, sempre hem defensat la sanitat pública com un dels grans pilars de l’estat del benestar i ho hem demostrat destinant-hi tots els recursos possibles. Perquè quan es governa, sempre hi ha prioritats. I la del PP queda clar que no ha set mai la sanitat, almenys la pública, que pareix ser-los útil només quan han de col·locar al marit d’alguna diputada en un càrrec pel qual no té titulació.

El gran llegat del PP a Eivissa -encara que ara vulguin amagar-ho- són les autovies. Unes infraestructures que no només s’inunden, sinó que formen part d’un model econòmic orquestrat per la dreta que ens ha portat a on som avui dia: pensada com a un gran negoci, foradant ben avall perquè un altre aprofitàs les terres per al seu camp de golf, carreteres enormes per poder-hi ficar més cotxes, més turistes, més població resident, més construcció, massificació turística i, com a resultat final, una illa convertida en un gran resort de luxe per a milionaris i una enorme sala de festes, d’on els i les residents ens sentim cada volta més expulsats. Aquesta és l’Eivissa del Partit Popular. Una illa que fa aigües per totes bandes.