Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinión | Temps de magranes

Roig-Francolí, clares paraules

A l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor de la Ciutat d’Eivissa -guapíssima, elegant, tota vestida de blanc Maria Fajarnés, l’estrella de la reunió- Miquel Àngel Roig-Francolí s’adreçá al públic present en paraules d’agraïment. Després avançat el discurs incidí de forma poderosa, en nets i clars mots reivindicatius al voltan d’una ‘illa, d’un país que es el seu que de mica en mica camina cap a la seva destrucció més absolutes. Paraules valentes, agosarades que representen, que respiren fins al darrer alè una part molt notable i noble de la societat eivissenca -i això té difícil solució- víctima de l’especulació més salvatge, inhumana de tots els temps perquè llavors diguin dels moros aquells que envaïren Pou des Lleó,recordau?, ja uns anys. De vegades les comparacions són justes i necessàries. Aquestes illes, mai oblidarem Formentera, caminen sòlides i fortes cap a una zona transformada en claveguera. L’amic Miquel Àngel després d’evocar els temps aquells de l’infantesa i joventudd va voler a mig discurs entrà en matèria. «Que li hem fet a aquesta illa?. Qué han fet, o que no han fet, durant dècades, les institucions que haguessin pogut encaminar i regular el model turístic, econòmic i territorial?. A quines platges podem anar ara els eivissencs sense la molèstia de la massificació, ni l’agresiu bombardeig sonor dels beach clubs, ni la presència de matèries fecals, ni aigua verda per mor de les micro algues?». Paraules dures, directes, que disparen al cort neuràlgic dels responsables/ irresponsable d’una anomenada classe política, dretes, esquerres, que no sempre han sabut situar-se a l’altura de les circumstàncies. Devorats per aquestes mateixes circumstanciés, el resultat, que no és encara el resultat final, salta a la vista. El plor, el gemec, el lament per tant sensible pèrdua, tal vegada, esperem, desitgem que no, és irreversible. Tot en aquest món cruel és possible. Fins i tot el miracle. Excel.lent Roig-Francolí, excel.lent. I per sempre més lloat sigui Deu. Amen.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents