Menjar blanc

Una finestra de la cuina per on entrava un raig de llum de ponent, ataronjada, que es difuminava entre les tapereres de sa Murada, durant les tardes d’hivern. La petita cuina mil·limètricament estudiada: a la dreta una nevera, just baix la finestra un marbre blanc corregut que feia de banc de feina, a l’esquerra una cuina de butà amb el forn, una pica i quatre mobles que feien de rebost, on sa mamà sempre trobava els elements necessaris per sorprendre’ns amb alguna delícia culinària.

Em fascinava la mestria amb què mesclava els ingredients. No feia servir pesa, ni cap llibre de receptes. Com un pintor quan embruta una tela amb mescles de colors que semblen impossibles, la nostra mare, com a bona artista, deixava que la farina d’arròs es trobàs a prou servida amb la llet que li deixava tastar, prèviament batuda amb l’ou i el midó just i necessari. La màgia es completava amb unes gotetes d’un elixir aromàtic d’aigua de roses i foc a s’olla. De petits, no teníem paciència i intentàvem, amb poca fortuna, ficar la cullera mentre es produïa l’encís, remenant lentament sense que arribàs a bullir, fins que el líquid agafava consistència. Era el moment esperat: omplir les tasses grans al raig d’aquell líquid lletós que desprenia una sua aroma que omplia tota la casa.

El resultat reposava ocupant tota la bancada de marbre, en unes tasses que acabaven a la gelera per completar el ritual, es convertien hores després en el menjar blanc, una delicatesen que menjàvem durant la Quaresma.

Pareix ser que l’origen etimològic de menjar blanc ve del àrab ispidba (que té el mateix sentit de la paraula en català), en castellà, manjar blanco, en portuguès manjar branco, en francès blanc-manger, en italià, biancomangiare, en anglès blancmange i en alemany flammeri; a Turquia i altres països musulmans muhallebi, a Israel malabi, una de les postres més populars del país. Al Magrib en diuen m’helbi.

Una recepta medieval que ha arribat fins avui, com ho fan totes les grans receptes, millorades i pulides per generacions i cultures que hi han afegit el seu toc i que fan del menjar blanc un dels postres més reconeguts internacionalment.

La senzillesa d’aquest menjar, la subtilesa de la seua aroma, la seua textura que es desfà al paladar i la puresa del seu color li donen al menjar blanc el poder de fer-te tancar els ulls i endinsar-te per una estona pels dolços records de la infància. n

Suscríbete para seguir leyendo