Les set torres eivissenques

Estau atents, germans meus,

que un romanço vull contar,

d’una barqueta de moros

que as Pou des Lleó saltà.

De set cases que hi havia,

sis ne varen espanyar.

‘Ses germanes captives’,

romanç tradicional musicat per UC

Aquests mots expliquen millor que cap enciclopèdia quina era la realitat d’Ibiza des del segle XIII fins al segle XVIII.

Per la seua posició estratègica a la Mediterrània, Ibiza sempre va haver d’estar en alerta pels continus atacs de la pirateria barbaresca, des de la Baixa Edat Mitjana fins al segle xviii. Especialment al segle XVI, quan els atacs, les temudes ràtzies, es varen intensificar, deixant una empremta profunda en la història de l’illa.

Els efectes d’aquestes incursions eren devastadors, entraven de la mà d’algun captiu alliberat o fugitiu que coneixia bé el territori cap a les alqueries i rafals on dirigien els seus atacs per saquejar-les i fer captius, especialment dones i boixos, per a continuació demanar importants rescats o per vendre’ls als mercats de captius de diverses ciutats de la Mediterrània..

Per protegir-se, els eivissencs, varen idear un sistema de guaites i talaies. Les guaites estaven formades per una petita dotació d’homes armats per defensar llocs amb un valor estratègic significatiu, com les esglésies, determinats punts de la costa on podien desembarcar les naus, les portes de Vila, o llocs on es concentrava la població. I les talaies eren punts de vigilància estratègicament ubicats a punts elevats costaners que els hi permetia talaiar l’horitzó i poder-hi albirar les temudes naus enemigues: bergantins, xabecs i galeres.

Des d’aquests indrets, el vigia alertava de l’albirament de les naus enemigues, botant foc a tanys de llenya verda per fer fumassa de dia i de llenya seca per fer la flama viva de nit. Fent brular el corn, donant així el toc d’avalot que alertava la població vesina, que corria a protegir-se a les esglésies fortificades o a les cases on hi havia construïdes torres adossades de defensa.

Al segle XVI l’allau d’atacs de la pirateria turca que va patir l’illa d’Ibiza va fer necessària l’inici de la construcció de les torres de defensa. Les dues primeres que es varen construir, acaronades pels vents de migjorn, varen ser la torre des Carregador a la platja d’en Bossa, i la torre de ses Portes a ses Salines. Vigilaven el carregador de sal i els moviments de naus procedents de Formentera, que s’havia convertit en un refugi de les naus turques. Seguint el litoral cap a ponent trobam la majestuosa torre des Savinar al cap des Jueu, mirador privilegiat a vista d’ocell de les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent.

Entre la Bassa i les platges de Comte, la torre d’en Rovira que guaita cegada pel miratge d’aigües turqueses que l’envolta.

En travessar es Amunts en direcció al port de Sant Miquel, hi ha la torre des Molar, penjada del penya-segat com un guardià ancestral, es mostra nua i impertèrrita, resistint amb fermesa els embats dels vents de tramuntana.

A la punta Marès, la torre de Portinatx que junt amb el far de la punta des Moscarter s’alcen marcant el nord de l’illa.

I a llevant, la punta d’en Valls, a prop de Cala de Boix, amb la millor panoràmica de l’illa de Tagomago hi trobam la torre d’en Valls o de Campanitx.

Són set torres les que es varen aixecar entre els segles XVI i XVIII. És curiós el nombre, que coincideix amb el de baluards de les murades renaixentistes construïdes l’any 1555. Un nombre poderós, màgic, que va seduir els enginyers del rei quan varen rebre l’encàrrec de dissenyar i disposar estratègicament les torres i els elements defensius de l’illa.

Segons el filòsof i matemàtic Pitàgores, el 7 és un número perfecte, ja que connecta el món terrenal amb el diví, l’àmbit físic amb l’espiritual. El llenguatge universal, la música, compta amb 7 notes; 7 són els colors de l’espectre visible de la llum (l’arc de Sant Martí); 7 els continents; 7 els chakres del cos humà, segons els hinduistes; 7 els dies de la setmana, un calendari universal.

Per combatre aquell malson, l’enginyer Giovanni Battista Calvi i els seus col·laboradors varen recórrer a la força simbòlica d’aquest nombre màgic. Varen conjugar els 7 imponents baluards que perfilaven les murades renaixentistes, així com les 7 torres de defensa costaneres, amb el coratge i la fe dels nostres corsaris en la nostra patrona, Santa Maria Mare de Déu, a qui es venera des de fa més de set segles per protegir-nos de tots els mals.

Santa Maria de les Neus, a la qual avui seguim encomanant-nos perquè ens doni el coratge i la força per seguir defensant les nostres costes i el nostre poble de l’enemic, que avui ha sabut prendre diferents formes i disfresses.

Set segles fa que sou patrona nostra,

reina del cel i d’aquest món encís.

Set segles fa que vostro cor mos mostra

que sou llum i gombol des vostros fills.

Suscríbete para seguir leyendo