Abstencionisme electoral

L’acumulació d’escàndols institucionals a Espanya, la impunitat d’aquests i el tractament mediàtic de la (necessària) batalla entre partits (com si es tractés de qüestions de premsa rosa, buidant així l’actualitat de contingut polític) són el còctel perfecte per acabar de consolidar la desafecció que sent gran part de la meua generació cap a la política. No és una característica generacional, però crida especialment l’atenció que passi tant entre les persones que representam el futur del país, entre els qui sense arribar als trenta ja hem tingut temps de viure una pluja de casos de corrupció i el fracàs de moviments nous. Diria que aquesta total desconnexió respecte del món de la política se l’han guanyat a pols per allà dalt. I per això tantíssims votants passen d’anar a les urnes quan se’ns convoca a una cita electoral. Pot parèixer més fàcil donar-li la culpa al menfotisme d’una part de la població o al seu suposat desconeixement total del sistema polític, però molts són abstencionistes de manera conscient. Fins i tot com un acte de protesta. Sense ser jo un d’aquests ciutadans, crec que és important intentar entendre els per què de l’abstencionisme electoral. Un matí del maig de 2023, em va tocar fer un reportatge parlant amb joves pels carrers d'Eivissa sobre què anaven a fer a les pròximes eleccions, i vaig poder entrevistar-ne a sis. Una mostra reduïda però de diferents perfils. Em van explicar que votarien sense mica d’il·lusió o que directament no ho farien. Al mateix temps, alguns d’ells sí que es posicionaven ideològicament, tot i aquesta desconfiança cap a les institucions. En aquell moment, creient-me jo més conscienciat que ningú, vaig haver de reprimir-me les ganes d’agafar-los pel braç i suplicar-los que per favor anessin a votar. A qui fos, però que no deixessin passar l’oportunitat d’exercir aquest dret. Dos anys més tard, entenc més a aquells entrevistats i pens que ja n’hi ha prou de fer xantatge emocional per anar a votar, i que si hi ha tanta gent (jove i no jove) que sent desafecció, o ràbia, cap al sistema, el problema en tot cas és dels que no aconsegueixen convèncer.

Suscríbete para seguir leyendo