Contra l’Estatut

Per veure amb qui pacta els pressupostos el PP, basta fer una ullada a les declaracions de la diputada de Vox Manuela Cañadas de dimarts de la setmana passada. La diputada, que s’autodefineix com a «catalana», carrega contra l’oficialitat del català a les Illes de Balears, un dels pilars inqüestionats (si més no fins ara) del nostre Estatut d’Autonomia. Com pot dir Cañadas que Vox és un partit «constitucionalista» si, essent l’Estatut part del cabdal constitucional espanyol, hi va directament, obertament, en contra, amb un obús de flotació en contra de l’oficialitat de la llengua catalana?

Que Vox, el partit representatiu de la dreta espanyola més extrema, aliniat amb l’anterior règim en tantíssimes coses, vagi en contra de la Constitució ja era cosa sabuda. Qualsevol que sigui mínimament observador i que hagi llegit la carta magna espanyola tendrà clar que són més clarament inconstitucionals la majoria dels plantejaments de Vox que no, posem per cas, els de Bildu, ERC o el BNG. Per si en quedava cap dubte, na Cañadas s’hi va tirar de cap i ho va deixar tot clar.

Va dir, per exemple, que a les Balears s’hi imposa el català, quan la llengua pròpia, anterior al català, era el «mallorquí». I encara hi va afegir que els catalans «com ella» s’estan carregant el mallorquí (oblidant que a ella no li hem sentit, en públic, una paraula en català -en mallorquí- mai en tota la vida). Aquesta afirmació, per exemple, contrasta poderosament amb el que diu l’Estatut d’Autonomia: el català és llengua pròpia i oficial de les Illes Balears. No sé quina interpretació fa la diputada ultradretana del significat de «pròpia» i d’»oficial». No sé tampoc com deu interpretar el fet que l’Estatut qualifiqui el català com a llengua pròpia i, en canvi, no ho faci amb el castellà, que és oficial a les Balears en tant que «llengua oficial de l’Estat». Però no en tant que llengua pròpia. Pot dir, la diputada Cañadas, que està a favor de la Constitució espanyola, després d’haver fet una afirmació que hi és totalment contrària, com la que hem esmentat?

Potser la cosa no passaria d’ocurrència bigarrada si no fos perquè la llengua ha estat moneda de canvi a l’hora de negociar els pressupostos. El PP no ha tengut cap ni un problema a cedir tota una sèrie de rebaixes (dubtosament casables amb l’Estatut d’Autonomia) a l’extrema dreta anticonstitucional de Vox a canvi que els ultres els votassin els pressupostos per a l’any vinent. Vol dir que per al PP ni l’Estatut d’Autonomia ni la Constitució espanyola tampoc no deuen ser gaire importants. Deuen prioritzar l’assetjament contra el govern de Sánchez, aliniats amb els sectors de la Justícia contraris a la Constitució, a la defensa de la llei i de l’ordre.

Alguns analistes han fet la següent reflexió: evidentment, en solitari, el PP no hauria gosat fer cap rebaixa en la política lingüística més o menys consensuada a les Illes Balears durant les últimes dècades. Però això no treu que molta gent, especialment molts dirigents, dins el PP ja trobin bé que es produeixin aquestes rebaixes. Perquè, al cap i a la fi, en el fons del seu pensament, en contra del que diposin la Constitució i l’Estatut, pensen que el català no hauria de ser plenament oficial, a les Illes Balears. Que hi hauria d’haver algun tipus de rebaixa, de pseudooficialitat, de segona posició, que quedàs clarament marcada per la legislació vigent. I, pensant això (hi insistesc, contra la Constitució i contra l’Estatut), fan servir Vox com a excusa per dur endavant el que, a l’estructura profunda, és la seua pròpia política.

He de confessar que no em sorprèn ni la postura de Vox (per l’escassa qualitat democràtica dels seus plantejaments polítics) ni la dels principals dirigents del PP de les Illes Balears, clarament aliniats amb les tesis de l’alferes provisional de Marratxí, però sí que em sorprèn el silenci de les cares públiques del PP que, honestament, pens que són constitucionalistes. Què hi fan, els dirigents del PP favorables a la Constitució, no dient gall ni gallina davant els pactes dels seus caps a les Illes Balears?

Quan algú permet que la llengua constitueixi moneda de canvi en les seues relacions polítques de vol de gallina cul pelat queda automàticament retratat. Perquè una cosa és carregar-se serrells i una altra disparar obusos contra els fonaments.

Suscríbete para seguir leyendo