Opinión | Temps de magranes

‘Los Valencianos’ obren l’estiu

‘Los Valencianos’ obren l’estiu a casa nostra. Aquesta és una veritat inqüestionable, quasi metafísica i amb tota probabilitat teològica tot just ara mateix quan els professionals de la religió discuteixen, o han discutit, a l’ombra de la Capella Sixtina per desxifrar no sobre el sexe dels àngels sinó més aviat el nom del nou Papa que a tots ens il·luminarà i a perpetuïtat. Anem però al tema; en contra del saber popular, la temporada, però de veritat, no és a contar des de la posada en marxa de discoteques acollidores de l’arribada de tribus del nord que assolaran el paisatge fins les primeres setmanes de l’octubre proper. Tampoc els hotels marquen la diferència i els símptomes del canvi. No. Res d’això. Queda inaugurat l’estiu -i cada any des de temps es repeteix la cosa- quan la gelateria de tota la vida instal·la la terrassa i l’anomenat ‘Blanco i Negro’ agafa volada principal i no el soroll i l’escàndol de centres musicals on el dj de fama mundial toca les tecles i el tambor que farà moure el cos a un col·lectiu submergit en estat de frenesí total. Tot això són menudències, frivolitats i trivialitats de gent que no té puta idea de com van les coses aquí, a Vila, ara immersa en inútils disbauxes medievals que, ho reconec, no m’interessen ni poc, ni molt, ni mica, com diria l’eivissenc antic. ‘Los Valencianos’ és una tradició, un costum de la festa del gelat, especialment de xocolata, gairebé una llegenda popular. Des d’aquest punt de vista el binomi discoteca/hotels és detall que per comparació relativa a penes interessa. I l’amic sempre recordat Toni Galiana em donaria la raó. D’aquells anys seixanta el poeta emèrit s’inspirà al voltant d’un clima irrepetible. Ballaven rock and roll i cantaven Nat King Cole. Érem magnífics i érem meravellosos. No ho dèiem les nostres mares però sí nosaltres. Qüestió de sensibilitat. El Dúo Dinámico cantaba ‘Quince años tiene mi amor’ i Françoise Hardy «C’est le temps de l’amour, le temps des copains et de l’aventure, quand...». Conclusió, l’estiu és obert. Ara sí.

Tracking Pixel Contents