Quants col·lapses caben a una illa?

Aquesta setmana santa, vaig assistir involuntàriament a la conversa de dos persones, un home i una dona, que assegudes al meu costat, parlaven de com ve la temporada. Es veu que tots dos tenen «dos casetes», que han construït per llogar. Eren persones joves, però es tractaven de vós. El diàleg va anar així:

-Ella: Aquesta setmana he pintat una casa i sa setmana que ve pintaré s’altra i ja ho tendré tot a punt.

-Ell: Jo ja he pintat, ara he de fe venir es fontaner a fer un repàs i ja estarà. Per cert, que les heu legalitzat vós? Ara es poden legalitzar.

-Ella: Si no em deixau 180.000 euros, per ara no legalitzaré.

-Ell: Però mirau que ara es pot.

-Ella: Ja ho se ja que ara es pot, si va venir s’enginyer a mirar-s’ho i prendre mides, però puja 180.000 euros i ara no em va bé.

L’any passat va passar a la història del turisme a Espanya com l’any del col·lapse. A molts llocs, les Canàries, Barcelona, i també Mallorca o Ibiza la situació va arribar a un punt molt complicat, amb manifestacions de persones protestant per la massificació. D’entre els diversos temes sobresurt el tema de l’habitatge. La presidenta Prohens i el seu govern varen dir que havien entès el missatge i que començaven a treballar per la millora i canvi del model turístic balear. El vuit de maig de 2024 la presidenta Marga Prohens va dir: «Les Balears han arribat al seu límit. No es pot créixer mes». Com a frase, sembla bastant clara.

Es va crear una comissió per a l’estudi de la sostenibilitat econòmica, ambiental i social i s’han presentat fa poc els resultats dels estudis, amb moltes propostes i iniciatives, que s’haurà d’anar veient com s’implementen. Jo, per ara, som més aviat escèptic. A Itàlia diuen que si no vols arreglar un problema creïs una comissió. És una boutade, però per molta comissió i molts estudis i moltes conclusions que hi hagi, si no hi ha voluntat política d’actuar és complicat o impossible canviar les coses.

Les últimes setmanes, una vegada presentades les conclusions de la comissió, sembla que la urgència del 2024 ha desaparegut i que la congestió ja es només alguna coseta «puntual» en un mar de coses que van bé. El govern no ha reduït places, no ha pujat l’ecotaxa de manera significativa ni ha pres mesures per limitar la circulació. El govern ha aprovat lleis per poder construir més. La presidenta ha recordat que ells (el PP i VOX) són la majoria. I tant, que són la majoria! La senyora Carmen Planas, presidenta de la CAEB, que ja va dir mesos enrere que esperava que no hi hagués canvi de govern a les Illes Balears, sembla encantada de la vida amb les perspectives de futur.

De tota manera, és interessant constatar que «la majoria» és diversa. Vull dir que no tots els que tenen interessos en el model actual tenen els mateixos interessos. El cas més clamorós és l’habitatge. No hi ha habitatge en general i no hi ha habitatge pels treballadors de temporada. Els hotelers culpen del col·lapse habitacional al lloguer turístic. I els arrendataris turístics (els reglats i els informals com els de la conversa que reproduïa al principi) diuen que els que necessiten molts llits pels treballadors de temporada són els hotelers i que els hotelers haurien de donar habitació als seus treballadors. Majoria sí, però embolicada.

Mentrestant, déu ser una cosa puntual, però aquesta setmana santa no hi havia manera d’aparcar a Vila i ja hi havia cues importants per arribar a l’aeroport en cotxe. Per altra banda, el tema més sagnant del col·lapse eivissenc, els campaments de barraques —els barris de faveles a l’eivissenca— no sembla que vagin a la baixa. Circulant per les carreteres o molts camins és evident que n’està ple. Qualsevol tros emboscat prop dels nuclis urbans serveix per establir-s’hi.

Col·lapse. La metàfora de les serpents és potent. Durant quaranta anys, de manera absolutament irresponsable, s’ha deixat colonitzar Ibiza de serpents —una illa famosa en l’antiguitat per no tenir-ne— que estan amenaçant de manera greu les sargantanes i els dragons. Serpents que han arribat en les rabasses i soques d’oliveres importades de la península per decoració. S’ha de dir i s’ha de repetir, la invasió i proliferació de les serpents a Ibiza ha passat de manera absolutament irresponsable, tant pels que ho han fet, com pels que ho han deixat fer.

I ara, quan resulta que s’intenta prendre mesures de debò hi ha denúncies pel maltractament de les serps quan són eliminades i per l’estrès dels ratolins que serveixen d’esquer. Tal qual. Per això deia que, a part de la gravetat del tema en si, el cas de les serpents em sembla una metàfora de com van les coses del col·lapse turístic de les Illes Balears. Deixaré al lector la juguesca de pensar qui fa de serpent, qui fa de sargantana, qui fa de caçador i posa trampes, qui fa de ratolí i finalment, qui fa d’animalista denunciant al que posa les trampes, en el tema del col·lapse turístic de les Illes Balears.

Suscríbete para seguir leyendo