El llibre i la rosa

Asesinado por el cielo.

Entre las formas que van hacia la sierpe

i las formas que buscan el cristal,

dejaré crecer mis cabellos...

Federico García Lorca

A un temps el llibre però la rosa també. Ara que són temps impossibles -menys el turisme tot se’n va a una merda disgregada i podrida- el tacte del llibre, la profunditat harmònica de la flor. Sense dubte la conjunció perfecta. Entre les pàgines del calendari un número, una data a destacar; 23 d’abril, sant Jordi. Tot això vol dir el llibre i la rosa. El text literari i el perfum exquisit i delicat de la primera de totes les flors possibles del món, la rosa, indispensable protagonista d’un dia commemoratiu i de lluita, batallador i fet per al somni -i el somni era blau escrivia un temps el poeta- impecable quan d’arribar al cor d’una persona es tracta, un llibre una rosa, la resta amb el temps -amb el temps i una canya- tot arribarà i en el moment més apropiat o tal vegada més inesperat. Depèn, tot sempre depèn. Ara la realitat màxima, inevitable ens porta al proper dimecres de la propera setmana al Dia del Llibre, una dada que menys Donald Trump tothom coneix i gaudeix amb plenitud d’idea i de forma. Comprar llibres i roses entre la multitud de gent despreocupada i feliç que camina per carrers i places de la nostra terra és un acte, no ho dubteu, de civisme, un mot, una activitat avui per avui i sobre la tempesta que ens cau a sobre una manera d’alliberació a tot el que ens envolta. I malgrat tot, malgrat tot, compreu llibres de Vargas Llosa.

Suscríbete para seguir leyendo