Encara hi sou a temps

Hi sou encara a temps que l’exposició de Josep Marí -d’una notable qualitat plàstica i de color excels- tanca portes aquest proper 14 d’abril, diada, per cert, de glamur i nostàlgia per alguns col·lectius poc monàrquics. Mostra a Sa Nostra Sala que roman oberta a l’interès i curiositat del públic. Un públic, una gent, que no dubtaren en aplegar-se entorn de l’artista el passat primer d’abril. També una altra dada històrica, però aquesta de dolor i de terror. Temps, anys sense la pintura de Josep Marí, la darrera a principis tal vegada de la passada dècada. Des de llavors ençà l’artista no mostrava en públic la seva obra pictòrica. Perquè l’altra, la literària, sí mantenia la seva fidelitat amb el seu públic. Ara, i amb força, ha tornat a primera línia en el llenguatge propi que el defineix punt per punt. I d’això fa anys, molts anys, massa. Aquesta és obra recent i demostra que el pintor no ha volgut quedar-se en silenci pictòric. Més aviat perfectament tot el contrari, dit sigui en sentit molt positiu. Amb una mirada posada sobre el paisatge de l’illa que reflecteix amb intensitat, podria escriure o classificar entre pintura exterior i l’altra, més reposada i serena, sobre la creada a la clara llum de l’interior. Exterior/interior diríem si volguéssim, però no, simplificar el món personal -un món sempre tàctil- de l’artista i també, cal no oblidar-ho mai, el del poeta. Triar per triar, i no és el cas, i d’una manera personal i en absolut transferible, em decantaria per l’àrea interior que no pas aquella que és exterior i que surt a la trobada amb la naturalesa de la seva illa natal. De tota manera ens movem per espais i tècniques de qualitat indubtable. «Treballà principalment» -escriu Sonya Planells a l’Enciclopèdia d’Ibiza i Formentera- «la tècnica de l’oli encara que també ha treballat la cera, l’acrílic i tècniques mixtes sobre suports diversos; tela, paper i cartó. La seua producció no segueix una línia d’evolució uniforme perquè, receptiu a totes les manifestacions artístiques, va recórrer molts camins...». Bons lectors, correu correu que encara sou a temps per gaudir de l’art personal de Josep Marí. Fins demà passat.

Suscríbete para seguir leyendo