En Miquel Buch fa veure que s’enfada

No sé si se’n recorden vostès de Miquel Buch, un paio que s’assemblava a un dels Minions i que durant uns mesos va fer com de conseller d’Interior, a Catalunya sempre s’ha donat més importància al carnet del partit que a la substància grisa, a l’hora de regalar càrrecs polítics. Els qui vam sobreviure a la Covid tenint Buch a Interior i Alba Vergés a Salut, som immortals, no hi ha qui pugui amb nosaltres. El cas és que Buch, el mateix paio que s’ofenia si durant la pandèmia ens enviaven mascaretes i el número d’aquestes s’assemblava a 1.714, assenyala ara públicament al Cafè de París perquè no l’atenen en català, o potser és que el menú era de 17,14 euros, IVA inclòs. Els Minions també eren així, ridículs fins i tot en els seus intents de ser malvats.

No és que vulgui defensar en Buch, però recordant les mostres d’intel·ligència que, per a la nostra hilaritat, ens regalava cada vegada que intentava fer una declaració, crec que el problema no és que la carta d’un restaurant estigui en castellà, sinó que el pobre home ni tan sols sap llegir i ho dissimula clamant al cel en favor del català. Sé del que parlo. La meva àvia era també analfabeta, tot i que en el seu cas era perquè a set anys va començar a treballar, cosa que en Miquel Buch no ha fet en mig segle de vida, probablement no sap ni conjugar el verb. Per a dissimular el seu analfabetisme -que l’avergonyia-, quan la meva àvia anava a la compra, demanava al comerciant el preu de l’article que fos, excusant-se en què s’havia deixat les ulleres a casa i no podia llegir els números. En realitat, no els entenia. A vegades era jo, un nen, qui l’acompanyava i li cantava els preus, en veu baixa perquè ningú se n’adonés.

Temo molt que al pobre Buch li passa el mateix, i davant la carta d’un restaurant o els preus d’un comerç, fa com que se sulfura perquè no està en català, cosa que en realitat ignora perquè no sap llegir, però prefereix jugar-se-la i equivocar-se (sempre hi haurà qui se’l cregui, encara que sigui mentida) a reconèixer el seu analfabetisme. Tan fàcil que seria dir que s’ha deixat les ulleres a casa, en lloc d’anar per la vida donant-se-les de fatxenda.

Suscríbete para seguir leyendo