Uc, medalla de cor

A una botigueta de música que, si la meua memòria infantil no va molt equivocada, estava prop de la plaça del Parc. Allà, record, la meua güela va comprar ‘Cançons d’Eivissa’. Tenia un petit radiocasset i la seua neta, que passava amb ella els caps de setmana, volia escoltar música. Així el mític disc d’UC es va convertir en la banda sonora d’aquella casa.

A ella li encantava ‘Sa carta que m’enviares’, la que encetava el disc. Sobretot aquell «canalai canalai ai ai» i aquell «comalitrinquin comalitron» que crec que són dos de les tres úniques coses que li he sentit cantar mai. A jo m’encantava ‘Ses germanes captives’, perquè em sonava a conte. Joan Marí Muñoz, Murenu, Isidor Marí Mayans i Victorí Planells Lavilla cantaven, però jo imaginava aquella història de segrests, pastoretes i pirates. El meu cap li posava colors, escenaris i acció. Record fregir la güela amb preguntes. Què és atribulat? I sa banda de migjorn? I s’espigó? i sa serena?

Amb ‘Anàrem a Sant Miquel’ (el «ximpum da-li da-li da-li trum trum» és la tercera cosa que cantava) sempre teníem un problema. I és que aquí no hi havia curiositat possible. -Totes les preguntes eren contestades amb un aclaparador silenci. O, si insistia, amb un «no ho sé, jo». Allò de «sa cosa bona i es jugaroi de posar-hi» vaig haver d’esperar a créixer per saber què volia dir. I així, donant la volta una i una altra vegada al casset, passàvem el cap de setmana.

Me pregunt quants records com aquest hauran sortit dels racons més amagats de la memòria aquest divendres, en tornar a sentir UC sobre un escenari després de rebre la Medalla d’Or de l’Institut d’Estudis Eivissencs. Em fa pensar que, segurament, si algun dia arrib a vella i l’alzhèimer m’enxampa, és possible que no recordi ‘Tu falta de querer’, ‘Meravigliosa creatura’ o ‘Bizarre love triangle’, però segur que seguiré taral·lejant «canalai canalai ai ai», «comalitrinquin comalitron», «ximpum da-li da-li da-li trum trum». Hi ha cançons que les tenim gravades a les arrels. Ara tenen la Medalla d’Or. Però fa temps que ja tenien moltes medalles de cor.

Suscríbete para seguir leyendo