Idus de març

Superat sense dolor l‘idus de març’ -cadàver tacat de sang de Brutus i encara viu Julius Cèsar- hem creuat aquesta mena del Rubicó nostre, sinònim clar de febreret curt més dolent que es turc, la cosa, l’aire, la gent sembla tenir accés a un altre color viu de primavera que a l’horitzó s’endevina a la espera de oportunitat i fer acte de presència a una escenografia nascuda sense cap mena de discussió per l’estiu que vol dir turisme i diners per a tothom. O almenys així ho indica la propaganda que sempre és capitalista i, lògicament, mortífera, i la dona, quasi totes les dones, avui en la celebració de la seva diada particular i reivindicativa, oberta al món de tothom. Dona al carrer, que vol dir lluita i combat i per després temps de flors, viola i romaní . Però tot això amb permís del carnestoltes, enguany amb cert retràs, no debades les nostres primeríssimes autoritats canviaren la data que sempre i per desgràcia hi ha una maleïda gota freda que a tots ens pot destrossar. Carnaval que també i en un altre sentit vol conquerir places de carrers a Vila. Llavors, és inevitable, la quaresma, abstinència total de carn i altres pecats libidinosos, cal dir de tota manera que el bon cristià vostè, com jo mateix, altres terrenys de la carn són permesos, per exemple frita de porc o costelles amb ai i oli. Perquè l’altra carn, la vertadera, haurà que esperar. Tranquils, amics meus, tranquils, 40 dies passen ràpids, lleugers i el calendari vola entre fulles primaverals i a Deu gràcies lúbriques i amb forta càrrega sensorial. Camí clar de l’estiu tot adquireix un altre color. Un altre color i una altra cançó.

Suscríbete para seguir leyendo