Passarel·la Adlib a Gaza?

(Todo se puede reconstruir, pero las manchas de sangre no se quitan. El Roto)

I per què no? El clàssic ‘blanco Adlib’ es podria substituir per el ‘rojo Adlib’, rojo és clar de la sang vessada per els palestins massacrats adlibitum. El lloc, platges de Gaza, un escenari, una futura escenografia amb mise en escena incorporada, cara -molts dels nous especuladors cara al sol- a la Mediterrània sota un cel lluminós i alegre. Volar feliç de gavines en flor protegides, acompanyats per tota una generació de coloms i altres ocells de bona família. Tot això explica i justifica el canvi d’actuació teatral i de passarel·les. Del port d’Ibiza a terres de Palestina. Oblidar, per exemple, Marina Botafoc i conquerir d’una puta vegada els nous territoris ara lliures ‘de moros’ i habitats per representants d’Elon Musk i els seus gàngsters carregats de dòlars i tentacles successius arrasant a foc i sang aquelles terres una vegada més màrtirs de causa impossible. La finor, l’elegància, la bellesa extrema dels vestits adlibs, la transparència de teles i vestits, el circular de cossos joves de fortes carns que es mouen a ritme de regaton multiplicaria uns beneficis exuberants mai detectats fins avui mateix. Lògicament, Fomento del Turismo, federació d’hotelers, cambres de comerç, indústries i navegacions, periodistes de fama i prestigi posarien potent estructura a fi i efecte d’arribar a fites ignorades sense oblidar és clar aquesta gent estranya, aquest col·lectiu de turbulències magnífiques que configuren la Ibiza del Ocio -no tinc ni ganes de conèixer els seus representats- de capital d’influències a l’hora de poder arribar any rere any a port segur i d’empar. Una proposta publicitària «Vive como quieras en tierras de Gaza’. Homenatge in memoriam a Smilha Mihailovitch. Y fueron felices y comieron perdices.

Suscríbete para seguir leyendo