Teatre Pereyra, el retorn

El meu primer record del Pereyra són ‘Las minas del rey Salomón’, interpretada per Stewartg Granger, Deborah Kerr i Allan Quatermin. Tota l’aventura africana resolta amb intel·ligència i sensibilitat cinematogràfica. Aquí comença el meu idil·li, feliç, amb el Pereyra. Llavors els films es desencadenen; ‘Nuestro hombre en la Habana’, ‘Brigada 21’, ‘Fort Apache’, ‘El prisionero de Zenda’, ‘El honor del capitán Lex’, ‘Murieron con las botas puestas’, ‘Los tres mosqueteros’, ‘Nido de víboras’, ‘Cuando ruge la marabunta’. ‘Una noche en la ópera’, ‘La carga de los jinetes indios’, ‘Río Rojo’...

Encara que en aquells temps d’esperança i glòria -poca esperança, glòria escassa- per raons que puc ignorar a l’hora d’anar al cine tenia més tendència al Serra que no pas al Pereyra. Podríem dir que el Serra era la meva dona i el Pereyra la meva amant. De tota manera l’ara renascut teatre per a múltiples temps de felicitat forma part inevitable i també indiscutible de la meva vida cinèfila. Llargues sessions, moments d’èxtasi on l’emoció i l’aventura de l’espectacle cinematogràfic s’instal·la al cor i al record de moltes generacions representades per un públic devot que la nit del passat dimecres feren acte de presència. Calia estar a l’altura de les circumstàncies. El Pereyra tornava a obrir portes després d’una llarga, prolonga absència. Tot per iniciativa personal de Pedro Matutes, ara cap i casal del ‘nou’ Pereyra. I per fer les coses com cal i a l’hora de celebrar el centenari del Club Nàutic - quin horror aquesta història, quin terror i desolació d’una entitat tan noble i popular ara en mans d’altres estranys especuladors-, va tenir l’encert de programar tot un clàssic, ‘Capitanes intrépidos’, dirigida per Victor Fleming i les interpretacions de cares inoblidables, Freddie Barthomey, Spencer Tracy, Lionel Barrymore i Melvin Douglas, un luxe que reflexa a la perfecció el glamur d’un Hollywood de tota la vida. Nit perfecta, cinema, emoció i un tros -però només un tros- de nostàlgia. Llarguíssima, perdurable vida al Teatro Pereyra. Amen.