Al Japó, en català

Un amic d’un amic, que viu al Japó, sent que el mòbil fa el sorollet propi d’un avís. Ja sabem que el Japó és terra de terratrèmols, i que s’ha d’estar atent als avisos oficials. Efectivament, es tracta d’un avís de possible terratrèmol. Allò que el sorprèn és que l’avís està, en primer lloc, en català. Tot seguit, evidentment, també li apareix en japonès. Avís bilingüe català-japonès, a Tòkio, capital del Japó, davant un possible tremolor de la terra. Lògicament, se sorprèn. No esperava tanta finezza per part del govern japonès, a l’hora d’enviar el missatge.

Algú podria pensar, arribats a aquest punt, que, per alguna raó especial, el govern del Japó és especialment respectuós amb la diversitat lingüística dels ciutadans que hi viuen. Però això és molt lluny de la seua cultura. Probablement, pocs funcionaris japonesos saben ni tan sols què és el català, ni on es parla. Seria molt estrany que, justament, algun d’aquests funcionaris fos al departament que s’ocupen d’avisar dels possibles trasbalsos geològics.

No fa falta ser gaire espavilat per saber que el que realment ocorre és que el govern japonès té algun sistema mecànic, tècnic, segurament vinculat al Chat GPT (no crec que s’hagin apuntat al xinès), que està programat perquè cadascú rebi el missatge en la llengua seua habitual i japonès (o només en japonès, si aquesta és la llengua habitual dels receptors, com deu ocórrer en més d’un noranta per cent dels casos).

Com deu detectar la mal anomenada Intel·ligència Artificial en quina llengua ha d’enviar els missatges als usuaris? La veritat és que no ho sé. Potser ho fa a través de la llengua en què cadascú tengui configurat el seu mòbil. Si l’usuari el té configurat en català, la màquina ho pot detectar fàcilment i enviar-li els missatges en català. Tal vegada, emperò, no atén a la configuració del mòbil (no sé tampoc si hi pot entrar fàcilment, o si està programada d’aquesta manera). Podria ser que el criteri bàsic a l’hora d’enviar el missatge fos, posem per cas, quina és la llengua que l’interfecte usa més habitualment a l’hora d’escriure o de rebre missatges de mòbil. O en quina llengua hi parla més sovent. O quina és la primera llengua que fa servir quan contesta una trucada. No ho sabem. Algú ho sap. Però deu ser algun d’aquests criteris.

En qualsevol cas, resulta del tot evident que la màquina, acudint a criteris no mediatitzat per cap tipus de prejudici lingüístic (com ara “què posa al teu DNI”), és més respectuosa amb el ciutadà que, ben probablement, no ho seria un funcionari qualsevol. I el govern del Japó, sense saber-ho, s’ha apuntat a la pluralitat lingüística, al manteniment de la diversitat, i als drets lingüístics dels usuaris.

L’avís de Tòkio demostra una cosa que pens que a hores d’ara ja sap una majoria de la població: és possible que algú, a qualsevol lloc, pugui desconèixer el català i no atendre-t’hi (a l’hospital, al jutjat, a la policia, a ca’l notari...). Aquí llengua oficial no significa el mateix que significa a la resta del món. Però resulta del tot evident que, si tu hi vols la documentació, tota la paperassa que es generi en aquest lloc, no hi ha cap problema perquè te la hi facin. L’agent de policia o l’infermer que acaba d’arribar a Ibiza i que encara no s’ha apuntat al pertinent curs de llengua catalana pot no poder parlar català amb tu, però t’hi pot passar la redacció de la teua denúncia perquè l’hi signis, o el teu informe mèdic de quatre pàgines de llargària. De la mateixa manera que el notari potser fa deu anys que viu a Ibiza i encara no parla català. Però el testament que tu acabes de fer, al cap de deu segons, el pots tenir en llengua catalana sense cap problema (encara que no hi hagi ni una sola persona a la seua oficina capaç de saludar-te amb un “bon dia”).

Fixem-nos com resulta d’important el fet que la llengua catalana hagi entrat amb tota normalitat en l’àmbit de la tecnologia punta. La majoria de llengües minoritzades (i no diguem ja de les minoritàries!) no té un accés tecnològic com el català. Això que el govern japonès fa en català segurament no ho pot fer en la gran majoria de llengües minoritzades o minoritàries. Ser a la primera línia tecnològica, idò, resulta del tot fonamental per al futur del català.

Que, d’alguna manera, està totalment garantit. Perquè tot el bagatge de la llengua està emmagatzemat i accessible a tot el món. De manera que -suposem el més apocalíptic-, si d’aquí a unes dècades no quedàs ningú al món que parlàs català, qui volgués el podria recuperar d’aquí a, posem, cinc o sis mil anys.

Suscríbete para seguir leyendo