Opinión | Temps de magranes

Febrer aixeca el vol

Lluny del foc i de la flama -però en les actuals i estranyes variacions meteorològiques tot sempre és possible- ja és febrer avui que és dissabte i demà ja veurem. Amb desig i esperança la porta resta oberta. Desig i esperança ara que el nadal és només una remiscència i el carnaval ja bull rere la cantonada i la disbauxa col·lectiva n’està servida. I la fantasmada de Fitur -és una fantasmada en estat d’extinció- ha passat entre nosaltres sense pena ni glòria. Millor. Febrer és un mes tan curt que gairebé no existeix. Però existeix i pugna per la seva presència. Febrer, mesquinet meu, té mala premsa i és de dubtós agraïment. Caldrà organitzar-se i per salvar-lo? Caldrà. Abans el gebre, el glaç, la poderosíssima humitat, una visita de boira i vents diversos i significacions, muntaven tota una escenografia quasi impressionista. Ara, en els temps que corren qualsevol cosa és probable inclosa l’alegria i la felicitat conjugal que és, no ho dubteu, el meu cas particular i privat. És un mes de preparatius i previsions cara a la temporada turística, a un estiu sense reserves però implacable. Hi ha certa inquietud, farem sous?, anirem a la ruïna i al desesper econòmic?, tindrem prou visitats i férem caixa? Els indicadors, els experts, anònims ciutadans que lluiten per la causa diuen que sí que tot rutllarà amb força i energia; la discoteca plena de marcians escridassant amb bogeria i passió, el turisme qualificat de familiar perdut dintre la selva, l’empresari, l’hoteler i els seus directors generals controlant la cosa, la nit, «la maravillosa magia de la noche ibicenca» que diuen els estúpids, professionals de l’oci, brillarà per tot arreu a la recerca del sexe perdut. De tota manera és necessari no precipitar esdeveniments. És febrer, temps de botifarres i excel·lents vins amb denominació d’origen. Al·leluia germans, al·leluia.

Tracking Pixel Contents