La claror geomètrica del gener

Ara el gener en un tres i no res perfila la seva voluntat geomètrica i de claror. Són, o podrien ser, les minves del gener generoses i típiques al nostre entorn illenc. Baixa la mar -el sentit de la mar-la pressió atmosfèrica va a la seva sense preguntar res ni a ningú a l’hora de definir el sentit d’un mes d’habitual tranquil i escassament bèl·lic. Més endavant és ja una altra la cosa, un altre el sentiment. Aleshores, però, tenim després de les festes inútils, idiotes del Cap d’Any nadalenc la serenor de dies i hores en un principi tranquil·les que protegeix i ens protegeix. Fins quan? Aviat ho sabrem. Mentre -mentre els esdeveniments passem- buscarem llocs íntims i parroquials. Podem triar; el bar de cerveses i música dolça sense passar-se, el passeig per la platja, recomanaria per exemple i sense anar més lluny Talamanca, lectures que recorden i fan homenatge sincer a l’hivern, a l’atzar, però de forma i manera adequada, ‘Conte d’Hivern’, de William Shakespeare, ‘Sonata de invierno’, que sempre és necessari evocar literatura valleinclanesca, ‘Hivern o altres contes per dormir’ original de Robert Paul Cooper. Més coses; persistència inclement quan de jugar a escacs es tracta i de manera molt concreta a la terrassa d’Ebusus, on sempre hi ha un pianista molt jove, Quique, que toca de forma silenciosa molt a la vora on antics cavallers tradicionals i de dretes juguen a les cartes sota un clima reverencial, quasi d’església, encara que de vegades l’escenari evoca el ‘saloon´ de tants i tants westerns de la nostra vida. ‘Río bravo’?, sí, posem ‘Río bravo’ o ‘El póquer de la muerte’ que també lliga. Gener estima i es fa estimar. Gener, sense oblidar la festivitat de Sant Antoni, des porquets, té força i prestigi tot el contrari del febrer vinent, ‘febreret curt més dolent que el turc». Gaudirem doncs dels dies que encara resten del gener i la seva claror sempre/sempre geomètrica.