Eivissa: desitjos per al 2025

A Eivissa i a tot el país, l’any que deixam endarrere el recordarem sempre per la catàstrofe de la DANA i el patiment dels nostres germans valencians, una terra unida i estimada a la nostra illa, amb qui compartim tantes coses i que està tan a prop. Amb el desig que en el 2025 els pobles de València afectats puguin refer completament les seues vides, conscients que mai serà igual per als que han perdut persones estimades, en aquestes festes, els pensaments de tota la gent d’Eivissa segur que estan, en primer lloc, amb tots ells.

Per a la nostra illa, els desitjos per al nou any que voldria compartir són que es donin respostes als seriosos problemes que patim en molts d’àmbits que són absolutament transcendentals, que afecten directament la base de la nostra societat: habitatge, recursos socials, serveis públics, infraestructures, medi natural, model turístic… aquesta llista és cada dia més extensa, mentre que les mesures a prendre són cada dia més imperioses i inajornables.

En primer lloc, decisions urgents per facilitar l’accés a l’habitatge, això és, aplicar a Eivissa d’una vegada per totes la regulació dels preus dels lloguers. El que no podem fer és limitar-nos a algun anunci propagandístic de mesures pensades només per a determinats propietaris i promotors, o per a llogaters amb rendes altes. Si tenim la possibilitat de limitar els preus del lloguer, per què no es fa? Què podem esperar de la temporada turística de 2025, quan centenars de treballadors acudeixen a la crida dels nostres sectors econòmics? On viuran? Posarem pedres als solars on fan campaments, per evitar que hi instal·lin cotxes i caravanes? De veritat aquesta és l’única solució que han sabut trobar el president i els alcaldes? No pareix que s’hagin trencat gaire el cap pensant en respostes, que no són, en absolut, les que mereixen els treballadors i les treballadores de la nostra illa.

Si l’habitatge és un pilar fonamental per a les nostres vides, també ho és tenir feina, salut i que els serveis públics garanteixin la protecció i la igualtat d’oportunitats per a totes les persones. Qüestions com l’increment molt preocupant de les llistes d’espera d’especialistes a l’Hospital Can Misses o la paràlisi absoluta per part del Consell Insular amb la posada en marxa del Centre d’atenció 24 hores a dones víctimes d’agressions sexuals, deixant perdre una subvenció europea de més de 500.000 euros, són només dos assumptes concrets que s’han d’abordar en el 2025 i que són exemple del que últimament està passant a la nostra illa.

De model turístic d’Eivissa en tornarem a parlar i molt durant l’any que ara comença. I en alguns casos, no serà amb bones paraules. La saturació que patim residents, com també visitants, el turisme de descontrol que no deixa viure els vesins de molts de barris o els visitants que pensen que amb sous tot es pot comprar, generen un malestar social i unes preocupacions respecte de les quals no s’estan prenent decisions per part de les nostres autoritats turístiques. 

Necessitam un model econòmic que estigui al servei de la gent i no només d’interessos lucratius. Aquesta no és una batalla nova; de fet, la lluita per un model econòmic sostenible i just ha estat encapçalada per persones com l’exalcalde d’Eivissa, Rafa Ruiz, qui mereix tot el nostre suport, acompanyament i reconeixement per la seua defensa del Club Nàutic. Convençut que la Justícia serà així, justa amb qui no ha fet res malfet, i que la societat sabrà reconèixer el sacrifici personal que suposa la dedicació al servei públic.

Avançarem si tenim governants compromesos, i també si la gent espitja endavant. Això és el que ha fet possible l’aprovació de la futura regulació de l’entrada de vehicles a Eivissa. No esperam altra cosa que la seua entrada en vigor i aplicació, completa, per a tota classe de vehicles, a partir del mes de juny de 2025, com diu la Llei. Justament, però, quan ha de començar la limitació de l’entrada de vehicles, el Consell Insular manté un servei de transport públic cada dia més envellit i degradat, amb unes noves concessions que ja acumulen més de quatre anys de retard. Una falta de compromís amb el servei públic d’autobús per part del PP que contrasta amb la implicació i les ajudes del Govern de Pedro Sánchez per fer possible la gratuïtat del transport a la nostra illa, a pesar que és una competència exclusiva del Consell Insular.

Moltes decisions no poden continuar esperant, ja haurien d’estar en marxa, com les relatives a la protecció dels recursos naturals. Que els governants de determinats municipis, que han estat xuclant l’aigua dels pous durant anys en comptes de subministrar aigua dessalada, ara facin reunions per dir que protegiran els aqüífers, i a damunt sense cap compromís concret, és enervant. En el 2025, esperem que hi hagi més fets, més realitats, i no només paraules propagandístiques que llavors queden en res.

Un any en què no voldríem que es tornin a repetir episodis com els viscuts a les Illes Balears d’intentar imposar per part de les dretes retrocessos en memòria democràtica, protecció mediambiental o defensa de la llengua, i que finalment, gràcies a la força de la societat civil i a la fermesa i responsabilitat dels grups progressistes, hem pogut aturar.  

Per part nostra, des del Partit Socialista, no deixarem de banda el treball i compromís de la nostra organització amb la nostra illa i a la nostra Comunitat, esperant que el 2025 sigui un any de canvis positius. Un treball que continuarem fent seguint l’exemple de les persones que ens han marcat el camí, com en Josep Marí Ribas ‘Agustinet’, a qui públicament vull referir-me per agrair-li tots els anys de dedicació al seu municipi, Sant Josep de sa Talaia, i a la seua illa, a la nostra estimada illa d’Eivissa.

Per a tots vostès, els millors desitjos per al nou any i, sobretot, que els puguin fer realitat amb salut, alegria i la companyia dels que us estimen. 

Molts anys i bons!

Vicent Roselló Ribas és secretari general de la Federació Socialista d’Eivissa

Suscríbete para seguir leyendo