A la fi he viatjat amb Eleanor

(A Ricard Pérez, expert en gamba roja tot recordant nits extraordinàries a la llum viva de Dénia quan la poesia fou marc inevitable).

«El futur pertany a qui creu en la bellesa dels seus somnis». Són paraules dites per un personatge mític i de prestigi, Eleanor Roosevelt, dona que fou d’un altre personatge també mític molts anys president dels Estats Units, recordau?, sí, efectivament, tot allò del new deal de conseqüències i derivacions profundes. Un president que molt recordarem amb melancolia i tristesa a partir del proper 20 de gener. Però aquesta és una altra història. Ara -ara més que mai- cal parlar del ‘Eleanor Roosevelt’, un vaixell de via ràpida i produït a tots els efectes per Baleària, companyia lligada a les nostres illes, Ibiza i per extensió Formentera malgrat que l’altra illa com escriuria el poeta Villangómez marca dia a dia un anomenat fet diferencial. De tota manera d’altres coses, d’altres sentiments voldria parlar i escriure. Per exemple, del fast-ferry ‘Eleanor Roosevelt’, vaixell propulsat per gas natural, tot un homenatge i reconeixement a un dels moviments socials dels nostres temps -tèrbols i difícils, molt difícils- l’ecologisme d’importància capital. Un buc que es mou i navega, propulsat per gas natural. La navegació ha set curta però això no treu categoria a l’experiment. Ibiza-Palma-Ibiza. Gairebé quatre hores sobre una mar tranquil·la i serena. Calma blanca utilitzant el vell llenguatge mariner tan arrelat a la nostra història, a les Pitiusas de tota la vida. Sortida a nit tancada, en un desembre pacífic i navegable i tornada dies després a quasi primeres hores del matí i quan el sol lentament s’aixecava sobre la línia de l’horitzó. Grata experiència que a no dubtar tornaré a repetir.