El Bon Jesús a l’Antropocè

S’acosta Nadal, que celebra l’arribada del Bon Jesús. No fa falta tenir sentiments religiosos profunds per reconèixer i apreciar la història i el valor del Nadal. Les festes de Nadal coincideixen a més amb el canvi d’any. Tot junt, les festes són un bon motiu per aturar-se, per celebrar, i també per pensar una mica sobre l’esdevingut i sobre el que vendrà. De repassar els plans que vàrem fer i de fer-ne de nous.

Un dels reculls de rondalles de Joan Castelló Guasch es titula ‘Rondaies eivissenques de quan el bon Jesús anava pel món’. Ja fa més de quatre dies que el Bon Jesús anava pel món. Però si el Bon Jesús, hagués aparegut de nou al món a principi del segle XIX, hauria trobat molts canvis, moltes diferències, però la rondalla era més o menys la mateixa que 1800 anys abans. Ara bé, tornant el 1900, el 1950, el 2000 o la matinada de dimecres que ve, la rondalla ha canviat molt, però molt, que vol dir molt. El Bon Jesús cauria de cul i no es tornaria a aixecar.

El tall en la història de la humanitat és la Revolució Industrial que esdevé primer a Anglaterra a finals del segle XVIII i primers del XIX i es va estenent a altres països. I dic un tall perquè implica un canvi radical. Per primera vegada en la història de la humanitat, hi ha creixement econòmic. Créixer vol dir augmentar el nivell de vida de la població, la renda per càpita. Créixer és un fenomen nou en termes històrics, acostumats a la subsistència, i és un fenomen que encara avui no ha arribat a tota la població del planeta.

La Revolució Industrial són moltes coses, però una manera de resumir-ho és que amb la revolució industrial es descobreix una manera de generar i utilitzar energia externa, energia que ve de fora del cos humà o de la força dels animals o del vent i l’aigua. Primer, l’energia generada per la màquina de vapor, alimentada pel carbó. Després, a la segona revolució industrial, seria el motor d’explosió alimentat pels hidrocarburs i l’electricitat, etc. Controlar aquesta quantitat d’energia canviarà per sempre la història de la humanitat.

El creixement econòmic ha portat a l’augment del nivell de vida de la població i tot el que significa, de l’aigua corrent als antibiòtics, dels avions als telèfons, etc. Però —el yin i el yang— l’ús massiu de l’energia i el procés de creixement econòmic han significat no només aquesta expansió de les possibilitats de producció i consum de béns i serveis sinó un impacte sense precedents sobre el planeta. El premi Nobel de Química Paul Crutzen va proposar l’any 2000 el neologisme ‘antropocè’ per anomenar l’era que comença amb al revolució industrial, però augmenta exponencialment des de meitat del segle XX en que l’impacte dels humans sobre el planeta és tan gran. El canvi climàtic provocat per l’activitat humana i l’extinció massiva d’espècies són els trets més definitoris d’aquest fenomen.

L’economia i la natura tenen una relació llarga però complicada. Els models econòmics i empresarials han ignorat molts d’anys la importància central del medi ambient. Això ja no és així, no pot seguir sent així. La sostenibilitat és un requisit bàsic de qualsevol model econòmic i empresarial. La sostenibilitat al triple nivell: ambiental, econòmic i social. Dies passats llegia una entrevista amb un arquitecte famós que deia que ja poden anar treballant amb materials més reciclables o més naturals que si resulta que no hi ha habitatges pels joves el model no és sostenible. La sostenibilitat social —i cultural i urbana— acompanyen a l’ambiental i l’econòmica.

El medi ambient i l’economia interaccionen a dos nivells. Primer, les externalitats perquè, a més de producció i consum, l’economia produeix residus i contaminació. Són externalitats que afecten molt al benestar i a la salut de la població. La contaminació mata prop de 10 milions de persones cada any a tot el món. Segon, el capital natural, el conjunt de recursos naturals, renovables i no renovables, que proporcionen serveis essencials per a la vida.

El capital natural és un actiu bàsic que proveeix inputs essencials pel sistema econòmic: energia, aigua, matèries primeres, terra, etc. Sense aquests inputs no hi podria haver producció i consum. A més, proveeix béns i serveis recreatius: platges, rius, boscos, parcs, etc. Serveis recreatius vol dir que afecten a la qualitat de vida i a la salut de de la població. Finalment, el capital natural proveeix béns i serves ecosistèmics, bàsics per a la vida, però a vegades no tan evidents. La regulació de la temperatura del planeta, del règim de freqüència i intensitat de les tempestes —ai la DANA!— o la biodiversitat, són exemples d’aquests serveis ecosistèmics bàsics per a la vida.

Restaurar, regenerar i recuperar la relació de l’economia i l’empresa amb la natura. Vet aquí un programa, important i urgent, per a les properes dècades.

Bones festes!n

Suscríbete para seguir leyendo