El Vivales no se’n fia d’en Sánchez

El Vivales acaba de descobrir que en Pedro Sánchez no és de fiar. Això ho sabíem tots els espanyols des que es va treure de la màniga la llei d’amnistia per a poder continuar a la Moncloa, després d’haver negat un munt de vegades que en tingués intenció. Deu ser un costum dels que es diuen Pedro, ja n’hi va haver fa temps un altre amb aquest nom que va negar tres vegades a Jesús abans que cantés el gall, tot i haver-li assegurat que no ho faria «encara que hagi de morir». No és que Sant Pere mentís, com voleu que un sant menteixi, simplement va canviar d’opinió, igual que sol fer el seu homònim espanyol, coses dels Pedros.

Per més que tots estiguéssim al cas que el president espanyol no és de fiar -no per mentider, això mai, sinó per les seves mudables opinions-, que ho afirmi ni més ni menys que el Vivales, ho certifica davant de Déu i dels homes. Aquest paio no és un qualsevol. Si algun especialista hi ha al món sobre persones que no són de fiar és precisament el Vivales, que tant proclama una independència per a retirar-la al cap de vuit segons, com envia als seus subalterns als despatxos per a veure si els detenen mentre ell es fuga; que tant demana per al Consell de la Republiqueta uns diners que ningú sap on van a parar, com promet abandonar la política si no és elegit president i aquí segueix, vivint amb l’esquena dreta. Com a professional de la mentida i l’engany, el parer del Vivales sobre en Sánchez equival a la dels doctors de l’Església sobre la fe, la seva experiència contrastada en l’art de desdir-se el converteix en la persona idònia per a avaluar-ne d’altres. El que no sàpiga sobre estafes i fraus el Vivales, que viu d’això i no precisament malament, no ho ha sabut ningú en tota la història de la humanitat.

Fins ara, en Sánchez estava relaxat i despreocupat. Quan algú l’acusava de no ser de fiar, era una simple opinió. Ara, no. Que el Vivales llanci tan tremenda acusació, és com si Johan Cruyff dictaminés sobre futbol, Oriol Junqueras sobre pitances i tiberis, o Irene Montero sobre analfabetisme. No és una mera opinió, és la confirmació definitiva d’un fet per part del màxim especialista, de l’home que senta càtedra.

Suscríbete para seguir leyendo