La teva família no t’oblida

El món contemporani continua sent un escenari de violència i repressió com a eines per a legitimar el poder i silenciar la dissidència. N’hi ha prou amb encendre la televisió per a escoltar paraules que estremeixen: genocidi, crims de lesa humanitat, fosses comunes. Aquests conceptes no són relíquies del passat, són ferides obertes que ens recorden que els drets humans necessiten protecció urgent, no sols en el present, sinó també en relació amb les injustícies del passat. 

A Espanya, al final de la Guerra Civil, no va haver-hi ni pau ni respecte pels drets humans. El que va seguir va ser una onada de mort i violència usada com a purga ideològica, repressió política i propaganda. Els culpables d’aquestes atrocitats mai van enfrontar la justícia; els homicidis i repressions de la dictadura franquista van quedar protegits per un mantell d’impunitat que persisteix fins avui. La legislació espanyola encara es nega a judicialitzar els crims de la Guerra Civil i el franquisme. Són delictes que, segons les nostres lleis, han prescrit. No obstant això, alguna cosa continua sent possible: la reparació a les víctimes. 

El meu avi es deia Pablo i mai el vaig conèixer, per ser una d’aquestes víctimes. Va ser afusellat en el mur de Terrer i enterrat en una fossa comuna a Paterna. El seu «crim» ser socialista, fundar la UGT al seu poble i servir com a regidor a l’ajuntament. El seu assassinat va deixar a la nostra família marcada per la por i el silenci, però mai per l’oblit. Durant dècades, vam vivir sense respostes ni justícia, però gràcies a la Llei de Memòria Democràtica vam poder obrir la fossa, recuperar les seves restes i restaurar la seva dignitat. Amb l’exoneració per fi es va reconèixer la seva innocència, i la nostra família va sentir que una mica de justícia havia arribat, encara que tard. 

Però ara, dimarts 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans, el Partit Popular i Vox derogaran la Llei de Memòria Democràtica. Es pot fer un atac més flagrant contra els drets humans? Aquesta llei no és un capritx ideològic; és un mecanisme de reparació per a les famílies de les víctimes i una eina per a reconciliar a Espanya amb el seu passat.

Senyors del Partit Popular, com és possible que no els caigui la cara de vergonya en trair així als represaliats i a les seves famílies? Amb quina autoritat moral es diuen a si mateixos un partit democràtic quan impedeixen el dret a la memòria i la dignitat? Impedir la reparació no és de demòcrates; és perpetuar la impunitat. 

Si creuen que amb això ens acoquinaran, estan equivocats. Les famílies no obliden. La nostra memòria és més forta que la seva voluntat d’esborrar-la.

Menchu Lacruz Novejarque és Secretària d’Organització de l’Agrupació Socialista de Sant Josep de sa Talaia

Suscríbete para seguir leyendo