Surveilled

Fa un parell de setmanes es va estrenar el film ‘Surveilled’ (Vigilats), realitzat pel periodista de The New Yorker Ronan Farrow per a HBO Max. El film és un documental de bon periodisme d’investigació sobre l’ús (i abús) de la tecnologia Pegasus per part de determinats estats, entre els quals el Regne d’Espanya. El moll de l’os del film va al voltant de la legitimitat o no de l’ús de certes tecnologies, de fins on es poden usar legítimament i fins on no, de com en mode abusiu aquestes tecnologies poden corcar els sistemes democràtics.

A fi i efecte de dur a terme la seua investigació, Farrow viatja a Tel Aviv, on s’entrevista amb diversos dirigents de l’empresa que fabrica i ven la tecnologia Pegasus (una tecnologia per vigilar potencials terroristes, etc, que només es ven als estats; i, encara, si més no teòricament, als estats democràtics). Siga com siga, hi ha estats de dubtosa qualitat democràtica que també la compren. I, curiosament, l’empresa ven Pegasus per xifres molt diverses, segons la capacitat adquisitiva de cada estat (segons confessa un directiu de l’empresa, es pot vendre per un preu que va d’entre onze milions de dòlars i dos-cents cinquanta!).

Del reportatge es desprèn que l’ús més abusiu que s’ha fet de la tecnologia Pegasus (que se sàpiga) s’ha produït a Espanya, i, concretament, per investigar polítics i activistes socials pro-independència a Catalunya. Es tracta de l’anomenat Catalangate (de fet, durant tot el film, hom es refereix al Catalangate). El Regne d’Espanya, doncs, hauria fet servir tecnologia per espiar no terroristes, ni amenaces per a la seguretat de ningú, ni criminals organitzats, sinó persones escollides democràticament que volien dur a terme el projecte per al qual havien estat escollides.

Al llarg del reportatge, Ronan Farrow segueix l’enginyer informàtic Elies Campo, un català que treballa a Sylicon Valley, que va ser qui va certificar en diversos casos concrets -com el de l’aleshores eurodiputat Jordi Solé i Ferrando- el fet que els mòbils de dirigents catalans havien estat infiltrats per Pegasus. El mateix Elies Campo hauria pogut ser espiat, però no ho va ser directament perquè tenia mòbil dels Estats Units, i la tecnologia Pegasus no pot ser utilitzada contra ciutadans dels Estats Units d’Amèrica (per un conveni de l’empresa israeliana amb l’administració Biden). Però, en canvi, sí que l’espiaren indirectament, perquè tant el mòbil de la seua germana com els dels seus pares (ambdós metges de professió) estaven infiltrats per Pegasus. Als Estats Units, la qüestió ha resultat especialment escandalosa perquè, a més dels polítics sobre els quals s’obtingueren dades, també se’n varen poder obtenir de tots els pacients tant del pare com de la mare de n’Elies Campo.

El film de Ronan Farrow ha tengut una gran repercusió als Estats Units (i a la resta d’Occident, per extensió, descomptant-hi, ai las!, Espanya). El periodista del New Yorker, per exemple, ha estat entrevistat en prime time per Oprah Winfrey, l’entrevistadora estrella dels Estats Units. O ha estat entrevistat als principals mitjans escrits i audiovisuals dels Estats Units, el Regne Unit, Holanda, Canadà, etc.

A Espanya, emperò, prefereixen passar-hi de puntetes. Només n’han parlat alguns digitals d’extrema dreta (per dir -gran imaginació!- que el reportatge forma part de la disputa històrica que hi ha entre els Estats Units i Espanya, i que ja es produïa quan el famós Desastre -sempre amb majúscules- del 1898, amb la pèrdua de Cuba i les Filipines), i alguns mitjans catalans. Sense dedicar-li gaire extensió ni gaire aprofundiment, emperò. I, fins i tot, amb un punt interessant de distorsió, com allò de dir que el periodista s’agrada a si mateix, que xucla molta càmera i d’altres elements destinats a presentar-lo com un narcisista. Per desacreditar-lo, vaja. Potser perquè alguns tenen vergonya de pensar que un reportatge com aquest l’haurien pogut fer ells (i l’haurien hagut de fer), però es varen estimar més donar credibilitat a allò que se’ls deia des d’instàncies oficials. I no remoure-ho gaire. No fos cas.

Fa poc s’ha fet una associació internacional d’afectats per l’espionatge de Pegasus. L’Estat espanyol serà el primer denunciat. Per l’espionatge més massiu que s’ha fet amb aquesta tecnologia. Veurem fins on arribarà la denúncia.

Mentrestant, la premsa espanyola continua fixant-se en micarates, per mirar de tombar el govern de Sánchez, i deixa passar els escàndols més espectaculars. No fos cas que haguessin d’explicar l’inexplicable.