Per què no s’aturen els pous urbans a l’hivern si tenim aigua dessalada disponible?

Ja portem dos mesos de tardor i continua sense ploure com fa falta a l’illa d’Eivissa. En total són 23 mesos en situació de sequera i els aqüífers es troben a mínims històrics. Des de l’Aliança per l’Aigua conjuntament amb tot el sector primari reclamem mesures urgents per recuperar els aqüífers i tenir aigua per garantir l’activitat agrícola, apícola i ganadera de la nostra illa, està en joc la supervivència del sector. En aquest sentit, vàrem entregar per registre el passat dia 29 d’agost al Consell d’Eivissa i als cinc ajuntaments un manifest de mesures urgents signats per totes les cooperatives del sector primari de l’illa d’Eivissa. Donat que la greu situació hídrica continuava a la tardor, el dia 5 de novembre vàrem entregar a totes les administracions competents la petició de posar en marxa tres mesures urgents aquest hivern: ús d’aigua regenerada per l’agricultura, control digital dels pous dels grans consumidors i sobretot ús exclusiu d’aigua dessalada a l’hivern per no extreure aigua de pou per abastament urbà. 

En aquest sentit, el vigent Pla Hidrològic de les Illes Balears ja diu que en el cas que les extraccions produeixin un deteriorament greu en la qualitat de l’aigua, s’hauran d’adoptar les mesures adequades de protecció dels aqüífers com la substitució de les captacions d’aigua subterrània per aigua dessalada. D’aquesta manera, per preservar al màxim la poca aigua subterrània que queda, s’haurien d’aturar els pous d’abastament urbà a l’hivern i consumir només aigua dessalada. És una mesura fàcil que no requereix cap infraestructura, només fa falta que els cinc consistoris prenguin aquesta decisió. Malauradament, encara no hem tingut resposta de cap dels cinc ajuntaments de l’illa. 

Per què no es fa? Doncs la resposta podria ser “És l’economia estúpid”, frase cèlebre que va abanderar Bill Clinton als anys noranta quan va guanyar les seves primeres eleccions. La raó és que als nuclis urbans de l’illa d’Eivissa paguem l’aigua a un preu que pot arribar al preu d’aigua dessalada quan consumim una barreja d’aigua dessalada i aigua subterrània, i aquí pot estar el negoci que impedeix la recuperació dels aqüífers. En aquest sentit, durant els últims anys tots els municipis a excepció del municipi d’Eivissa han pujat les tarifes de l’aigua encara que no tota l’aigua que arriba a les nostres cases és aigua dessalada. 

Revisant les tarifes dels municipis de l’illa d’Eivissa ens hem trobat que l’Ajuntament de Sant Josep l’any 2016 va pujar les tarifes a un preu mínim d’1,26 euros el metre cúbic. En el mateix sentit, l’Ajuntament de Santa Eulària l’any 2019 va pujar les tarifes a un preu mínim 1,21 euros el metre cúbic. Aquest any 2024 l’Ajuntament de Sant Antoni ha pujat per segona vegada en dos anys la tarifa de l’aigua fins a arribar a un preu mínim 2,06 euros el metre cúbic. Així mateix, a l’agost d’aquest any, l’Ajuntament de Sant Joan va pujar les tarifes fins a un preu mínim de 2,57 euros el metre cúbic. En canvi, l’Ajuntament d’Eivissa no actualitza les tarifes des de l’any 2009 i el preu mínim del subministrament de l’aigua aquest municipi és d’1,13 euros el metre cúbic. Cal recordar que el preu de subministrament urbà d’aigua subterrània té un import aproximat de 0,8 euros el metre cúbic. 

En canvi, aquestes pujades no es corresponen d’igual manera amb el percentatge d’aigua dessalada que subministren els serveis municipals als ciutadans. Així l’any 2023, el servei municipal de Sant Josep va subministrar un 93% d’aigua dessalada, en canvi, a Santa Eulària es va subministrar només un 29,24% d’aigua dessalada al mateix preu que a Sant Josep. A Sant Antoni, el servei municipal va subministrar un 80% d’aigua dessalada, i a Sant Joan un 70%. Crida l’atenció que el servei municipal d’aigües del municipi d’Eivissa té les tarifes més barates i, en canvi, subministra un 95% d’aigua dessalada. 

De tot això surt que l’any 2023 segons les dades proporcionades pel Govern balear, els serveis municipals d’aigües dels municipis de l’illa d’Eivissa varen extreure a la temporada baixa d’octubre a març un total d’1,5 milions de metres cúbics d’aigua subterrània que es va vendre a un preu superior. Destaca el servei municipal d’aigua de Santa Eulària que va extraure 1,3 milions de metres cúbics d’aigua subterrània a l’hivern. En canvi, quan hem revisat les dades proporcionades per Abaqua sobre el funcionament de les dessaladores d’Eivissa durant el mateix període d’hivern, les dades mostren que varen funcionar només al 40% de la seva capacitat. És a dir, les tres dessaladores estan infrautilitzades a l’hivern i a la vegada els serveis municipals d’aigua continuen sobreexplotant els aqüífers quan n’hi ha aigua dessalada disponible. 

Per tot això, urgeix una resposta per part dels consistoris i les empreses que gestionen els serveis municipals de l’aigua per explicar per què no s’aturen els pous a l’hivern quan n’hi ha disponibilitat d’aigua dessalada. Aquesta situació provoca un greu perjudici al sector primari que depèn de l’aigua subterrània per a la seva supervivència. En aquest sentit, els serveis municipals d’aigua, en lloc de subministrar aigua dessalada disponible a l’hivern, estan extraient a l’hivern el mateix volum d’aigua subterrània per abastament urbà que necessita el sector primari anualment. I per tant abocant inexorablement al sector primari a la seva desaparició per falta del seu recurs més bàsic com és l’aigua, així com ocasionant un greu perjudici als habitatges disseminats al sòl rústic que es queden amb els pous secs a causa de la sobreexplotació dels aqüífers per l’abastament urbà. 

També haurien d’explicar on va el benefici de vendre aigua de pou a un preu superior, arribant en alguns municipis a preu d’aigua dessalada. Això ocasiona un perjudici al ciutadà que paga un preu elevat de la factura, però a la vegada pateix una pitjor qualitat de l’aigua que consumeix. En conclusió, surten moltes preguntes que requereixen més transparència per part de les administracions competents. Però a falta de més informació, sembla que la sobreexplotació dels aqüífers potser és també una qüestió de diners.

Rafael Tur és portaveu de l’Aliança per l’Aigua.

Suscríbete para seguir leyendo