El museu de la Marina

“La Marina ha de ser un museu”. Aquestes van ser les paraules textuals que l’alcalde de la ciutat d’Eivissa, Rafael Triguero, oferia a una entrevista a Diario de Ibiza a finals de setembre de l’any passat. Ha passat més d’un any, i és possible que el desig de Triguero s’hagi convertit en una realitat. Però hauríem de revisar amb detall en quin tipus de museu ha convertit el barri l’actual equip de govern municipal.

Podríem recordar que la cosa no va començar especialment bé quan l’alcalde, acompanyat d’algunes associacions de comerciants va presentar la liquidació del control d’accés de vehicles al barri assegurant que comptava amb el recolzament dels veïns, quan l’associació del barri no va ser ni consultada. La Marina és una zona amb poques places d’aparcament, menys que vehicles de veïns censats, i reobrir el tràfic durant tot el dia ha suposat sumar moltes dificultats als residents per poder fer una vida mitjanament normal a l’hora de fer servir els seus vehicles, a més de saturar els seus pocs carrers amb un tràfic constant. Una situació que, a més, contradiu totes les directrius d’institucions com Unesco, que sempre recomana un estricte control del tràfic als voltants dels béns declarats Patrimoni Mundial.

Encara que s’ha demanat que l’accés motoritzat torni a quedar equiparat al de Dalt Vila, la resposta del govern del PP sempre ha estat negativa. Fins i tot han acabat d’empitjorar la situació recentment, quan han reorganitzat els horaris de càrrega i descàrrega des de primera hora del matí fins a les cinc de la tarda. El petit oasi que tenia el veïnat per aparcar al migdia, portar la compra, dinar i tornar a marxar, es va difuminar en un moment gràcies a una decisió presa, una vegada més, sense cap consulta a veïnes i veïns.

Un altre aspecte del ‘Museu Triguero’ per al barri de la Marina el trobem a la petita plaça Sota Vila, on es va capficar en instal·lar una caseta per a la policia local el mes d’agost de 2023. Una caseta que no compleix amb cap dels criteris marcats pel Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (Pepri) del barri, ni per colors, ni per materials, ni pel fet de tenir la maquinària de l’aire condicionat adossada a l’exterior. El fet de que va ser només una operació propagandística de Triguero ve refermada pel fet de que en més d’un any la caseta no ha tingut cap servei. És només una capsa buida de contingut. Una capsa completament antiestètica i inútil en un dels punts principals d’accés al recinte murallat de Dalt Vila. El barri té una caseta, però no té cap policia. Al menys, els turistes l’hi han trobat una funció: utilitzen els finestrals de vidre com a mirall per arreglar-se abans de fer-se el ‘selfie’ al costat de les muralles.

Un magatzem

No contents amb això, aquest mateix estiu, en una mostra més d’aquest ‘horror vacui’ que sembla afectar al govern municipal, allí mateix van decidir posar una de les parades, per dir-ho d’alguna manera, de patinets i bicicletes elèctriques, ocupant també, de fet, els aparcaments públics de bicicletes allí instal·lats. La plaça Sota Vila, ara, sembla més un magatzem, que una entrada a un recinte històric.

Però en l’àmbit de les decisions preses sense cap diàleg i amb un simple ‘perquè ho dic jo’, el premi se l’emporta sa Peixateria, un edifici a peu de muralla, a l’entrada del barri de sa Penya, previst per donar cabuda a un mercat o un supermercat amb tres petits espais de restauració de menú de barri (no oferta gastronòmica de ‘delicatessen’ per turistes com s’ha intentat vendre) i que Triguero destinarà a ser un centre cultural polivalent. “Sa Peixateria serà un gran centre cultural. Això ho tenim clar. Comptem amb l’aval a nivell tècnic del personal de Nucli Històric, comptem amb l’aval de veïns, comerciants de la zona i d’altres zones de la ciutat”. Són paraules textuals de l’alcalde en la mateixa entrevista a la que ens referíem a l’inici d’aquest article. Va mentir sense despentinar-se presumint d’uns avals que no tenia, ja que no va consultar a ningú sobre aquest tema. La resposta va arribar a l’alcalde en forma d’un escrit recolzat per associacions de veïns i comerciants de la Marina, sa Penya i Dalt Vila on totes es refermaven en la seva petició de que sa Peixateria fos un supermercat. De fet, l’existència d’un punt de mercat al barri és vital per a aconseguir un veïnat estable i creixent (si es fa alguna cosa amb el tema dels preus dels lloguers) i també més resultats per a accelerar la recuperació de sa Penya.

La falta de control sobre el barri, l’absència dels regidors responsables de controlar aspectes com el soroll (per exemple, amb batucades a la una de la matinada), la música amplificada o la proliferació com a bolets de pantalles de televisió a l’exterior dels locals. L’accés de taxistes que aparquen a la nit sense problema al mig del carrer al final del carrer Anníbal en la confluència amb Manuel Sorá, convertint aquell tram en una improvisada parada de taxis, que no deixen tampoc de donar voltes al barri buscant clients incrementant la pressió de vehicles a la nit durant tot l’estiu. Les terrasses dels establiments d’hostaleria, que ja han set conscients aquest estiu de que no passa absolutament res per excedir sobradament els espais que tenen assignats, amb espectacles com el de la plaça de la Tertúlia, on es quasi impossible passar. I la reforma de l’ordenança d’ocupació de via pública aprovada inicialment el mes passat per l’Ajuntament ho empitjora un poc més.

Habitatges turístics

I, per acabar, el gran problema. Sense cap mena de dubte, el barri de la Marina és una de les grans ‘reserves’ d’allotjament turístic de la ciutat, una situació on des del PP escoltem moltes declaracions grandiloqüents però cap mesura. Començant per la negativa quasi patològica a declarar Eivissa com a zona tensada turísticament i seguint pel quasi nul control dels habitatges turístics de la ciutat. Poc a poc, el mercat de lloguer turístic ha anat expulsant al veïnat, un problema que compartim amb moltes de les Ciutats Patrimoni Mundial espanyoles i europees. Sense afrontar aquest problema seriosament i amb totes les eines disponibles els intents de recuperar els barris històrics com ens socials complets serà impossible.

És veritat que el govern de la ciutat s’ha esforçat molt per fer activitats al barri, i és una mesura positiva. Però estem veient, i no només als barris històrics, com amb aquesta activitat festiva es pretén ocultar la ineficàcia de gestió i les decisions preses sense sentit que afecten a un entorn vital per a la ciutat.

Darrera d’una frase que sona molt bé, com és lligar una zona històrica i la paraula ‘museu’, hi ha moltes coses. Una important, i que sembla desconèixer l’actual equip de govern, és que totes les polítiques més avançades en aquest aspecte demanen pacificar aquests indrets i centrar-se en facilitar que siguin espais idonis per a la vida de barri. I totes les polítiques mostrades fins ara per Triguero van en la direcció contrària. Quin tipus de museu està aconseguint el PP a la Marina?

Pep Tur és regidor del grup municipal socialista d’Eivissa

Suscríbete para seguir leyendo