Un nou èxode,ara 2.0

El que es porta, el que està de moda, és abandonar determinada xarxa social perquè s’hi aboquen comentaris que a un no li agraden. No és res nou, algunes universitats dels Estats Units tenen safe spaces -«espais segurs»- on s’hi restringeix la llibertat d’expressió perquè ningú s’ofengui per comentaris sobre el sexe, la religió, la raça o l’orientació sexual. El que a Amèrica fan adolescents amb acne, aquí ho duen a terme adults amb hemorroides i fins i tot mitjans de comunicació. I en lloc d’avergonyir-se de la seva puerilitat, com tocaria, en fan bandera.

No en tenen prou d’anar-se’n de Twitter, es veuen en l’obligació d’anunciar-ho i -horror- en alguns casos fins i tot d’argumentar-ho, n’hi ha que ni per deixar tranquils als altres poden evitar donar la llauna. Jo em vanto de no marxar d’enlloc fins que em fan fora -a vegades amb bones paraules, d’altres amb mètodes expeditius-, sigui un matrimoni o una festa. Si mai foto el camp és per avorriment i sempre a la francesa, no per mala educació sinó perquè no soc tan narcisista per pensar que algú lamentarà la meva absència. Amb aquest sistema me n’he anat de grups de whatsapp quan es van convertir en refugis d’autoajuda per a vells progres, i no sé si jo soc progre, però segur que no em sento vell i no necessito per a res autoajuda, gràcies. Mai fugiria de cap lloc, real o virtual, pel que s’hi diu. Ells, més que abandonar una simple xarxa social, sembla que estiguin deixant la llar a Idaho per anar a lluitar contra el feixisme a les platges de Normandia.

No se m’acut lloc més avorrit que un on tothom tingui les mateixes idees, com sembla que intenten fer -prèvia tabarra- els desafectes de Twitter. Volen una xarxa social per als de dretes i una altra per als d’esquerres, una per a merengues i una altra per a culers, una per als llacistes i una altra per als entenimentats, una per als abstemis i una altra per a mi. I així viurem en un safe space permanent, com a bons adolescents.

Suscríbete para seguir leyendo