Fugim de Twitter. I què més?

Fugir de Twitter (xarxa social rebatejada com ‘X’) és un acte polític cada vegada més necessari. Són molts els individus que han volgut marxar d’un femer en què ja és molt complicat esquivar la propaganda racista i xenòfoba dels ‘señoritos’ de la Internacional de l’extrema dreta. Això obliga a reflexionar sobre com és possible que hàgim donat a empreses privades multinacionals el poder de ser l’espai virtual en què es produeix el debat de les idees. Plataformes on no existeix la igualtat de condicions en el moment en què hi ha un amo que configura l’algoritme i, almanco en el cas d’X, clarament fa que s’amplifiquin les tesis extremistes. X ens condueix a tragar-nos tot el discurs ultra que assenyala als més dèbils de la societat (l’odi als menors estrangers no acompanyats n’és un exemple) com a culpables de tots els mals, cosa que es fa amb l’objectiu que no assenyalem als causants de la desigualtat social. Una desigualtat que és violència, però naturalitzada, aparentment orgànica o inevitable. Una empresa privada difícilment serà mai un lloc idoni on debatre tots sobre política, és a dir, sobre la vida. És realment aterridor que paregui haver-hi un consens implícit segons el qual les xarxes socials, que tant ens acompanyen diàriament i tant condicionen les nostres vides (fins i tot eleccions), han de poder escapar del control, de les regulacions dels governs estatals, que, tot i les crítiques que els hi puguem fer, representen la sobirania popular. Pobre del polític que obri el debat, perquè serà assenyalat com a enemic de la llibertat d’expressió. Quin cinisme! I després creim que el poder real són aquests governs o —ai, quin riure!— l’alcalde de torn. El poder públic també comet excessos, però tant de bo les institucions, que són de tots (i als polítics, si no ens agraden, els podem canviar per uns altres), tinguessin més poder (i determinació) per parar els peus a X o a qualsevol monstre virtual on els discursos d’odi queden impunes. Podem boicotejar X fugint-ne i començar a exigir xarxes socials gestionades públicament, sota criteris democràtics. Contra la selva del mercat, més Estat!

Suscríbete para seguir leyendo