Sobre Trump

La victòria de Donald Trump a les eleccions dels Estats Units d’Amèrica deixa al descobert algunes paradoxes que, malgrat tot, pens que poden contribuir a entendre millor el món en què vivim (i, potser, només potser, a corregir alguns defectes històrics que anam arrossegant).

Per a alguns analistes d’esquerres (més i més si també són espanyols), la victòria de Trump presenta les pitjors flaires, i pot ser combatuda des de l’antiamericanisme històric (nascut arran de la desfeta del 1898, a la guerra de Cuba) i des del rebuig de la nova dreta que s’alça arreu del planeta. La primera paradoxa, emperò, serà que el magnat ianqui contribuirà, ai las!, a un món més multipolar (que és un dels desitjos històrics de l’esquerra antiglobalització). Quan als Estats Units han guanyat els demòcrates, han intentat mantenir el lideratge mundial, encara que de vegades els hagi costat sacrificis interns importants. Però ara Trump ja ha deixat molt clar que «America first», que no els interessa gaire el que passi pel món, i que aniran a recloure’s i a reforçar-se internament.

Així, a Ucraïna ja poden tremolar, perquè la sintonia de Trump amb Putin és total, i no sembla que a cap dels dos el dret d’autodeterminació ni bona part dels altres drets els treguin la son ni els produeixin cap tipus de mal de cap. Com poden tremolar a Taiwan, perquè, si bé el nou president USA ha dit que reconeix el dret a la seua independència, els ha deixat ben clar que no comptin amb ell per fer gaire front al gegant xinès. Dit d’una altra manera: que hauran de mirar d’apanyar-se tot sols. De fet, en relació a la Xina, allò que ha deixat clar és que pujarà els aranzels, en una guerra comercial que, des de la teoria clàssica del capitalisme, no convé ni als uns ni als altres, però que no pareix lesionar gaire la bona sintonia entre ells. Europa, des d’un punt de vista econòmic, patirà exactament els mateixos efectes.

Fins i tot es pot produir una certa fluixera de cames a tota la resta de membres de la NATO (OTAN, en les sigles en català), perquè Trump ha deixat ben clar que, o contribueixen més a la defensa d’Occident -vol dir, hi amollen més pressupost i s’armen més-, o està ben disposat a deixar-los tot sols, i ja ens apanyarem! Certament, el president americà pot apel·lar al fet que, a l’última gran confrontació bèl·lica global, els Estats Units (juntament amb la Unió Soviètica, que ara sempre s’oblida) varen treure les castanyes del foc als europeus que havien caigut sota la bota (militar i molt militar) del nazisme. Des de la perspectiva de l’americà mitjà, la postura de Trump resulta del tot comprensible.

Donald Trump ha guanyat les eleccions amb dos leit motivs posats sempre per davant: s’ha d’omplir més la butxaca dels seus compatriotes i s’ha d’aturar la immigració. En el primer punt li donen suport tots aquells que, d’alguna manera, beuen de diferents corrents del capitalisme: des del capitalisme (relativament) clàssic a l’anarcocapitalisme, que preconitza l’estat mínim, però mínim, i que sigui la societat la que d’alguna manera s’autoorganitzi. Deixa molts exclosos, però tenen l’esperança que ajudarà a reflotar les classes mitjanes (cosa que, evidentment, s’haurà de veure).

En la política antiimmigració, Trump ha fet forat entre un sector de votants que sempre s’havien decantat més cap als demòcrates: els llatins. Aquells antics (o no tan antics) migrants que han aconseguit, finalment, tenir papers, o fins i tot tenir la nacionalitat, als Estats Units, senten perillar el seu estatus si hi continua pujant molta gent a través de la frontera de Mèxic. I són com aquells llatinoamericans que viuen entre nosaltres que, un cop han aconseguit afiançar la seua posició aquí, es passen a votar Vox perquè no vénguin més immigrants. Així, potser per primera vegada, als mítings de Trump hi havia molts hispanoparlants (que no eren, necessàriament, cubans exiliats a Florida; aquests voten sempre republicà en bloc).

Llavors hi ha aspectes, fins a un cert punt secundaris, com la posició antiavortament, una certa homofòbia i la discussió dels drets civils per a determinades minories que no preocupen tant els votants trumpistes, perquè consideren els drets de les dones, del col·lectiu LGTBI o de les minories són dèries de pihos amb diners, de les elits, i que no tenen res a veure amb la bona gent treballadora, humil, religiosa i àdhuc devota, que ha de fer Amèrica gran altra vegada.