Tots aquests turistes accidentals

El voluntari de catàstrofes, aquest que viatja arreu on hi hagi hagut un accident, és l’autèntic turista accidental, i no el pobre William Hurt de la pel·lícula del mateix nom. L’accidental és una excel·lent manera de fer turisme, a més que et surt gairebé de franc, quedes bé amb els altres i fins i tot amb tu mateix, amb el que costa avui dia tenir la consciència immaculada. La riuada de València ha permès als turistes accidentals visitar el llevant espanyol: n’hi ha prou d’agafar una galleda i una escombra que hi havia per casa, presentar-s’hi amb semblant compungit, i a viure, que són dos dies. L’únic inconvenient és que un ha de fer veure que li sap greu el que ha passat i embrutar-se una mica amb fang, cosa que és un fàstic, jo he vingut aquí a divertir-me i no a emmerdar-me. Així i tot, els beneficis s’ho valen: a més de tenir una excusa perfecta per faltar a classe -el turista accidental sol ser estudiant- ens donaran menjar, ens hostatjaran, ens tractaran de solidaris i, amb una mica de sort, encara lligarem, que ja se sap que entre persones solidàries, el sexe també s’ofereix solidàriament.

- Xaval, gràcies per venir de voluntari. M’ajudes a treure de casa el cadàver de la meva mare, que fa ja una setmana que va morir ofegada i continua arrapada al televisor?

La veritat és que els turistes accidentals molesten més que ajuden, perquè a veure com ho fan les autoritats per a acollir-los, alimentar-los i donar-los alguna cosa a fer. Però això no importa, el fet és que van coneixent zones d’Espanya i a més a més, ofereixen bona imatge de la joventut. Han de posar cara de pomes agres encara que els importi un rave el que els succeeixi als damnificats, no sigui que algú s’adoni que el que fan és simple postureig, però explicar després a les xarxes socials que estan ajudant en el que sigui, bé val dissimular una mica. Feia massa temps que els turistes accidentals no tenien ocasió de viatjar. L’última vegada va ser gràcies al quitrà del Prestige a Galícia, que bé que s’ho van passar allà, al matí a la platja omplint mitja galleda de petroli, i a la tarda menjant marisc i ballant fins a la matinada. Algun afortunat fins i tot van conèixer el sexe.

És una pena que en els meus temps no s’hagués posat encara de moda aquesta modalitat de viatge, m’hauria encantat ser un turista accidental. No és que llavors no hi hagués accidents, però existia el mal costum de deixar als professionals que fessin la feina, i això ens tancava les portes a la resta. Per a viatjar i conèixer joves d’altres parts d’Espanya, o fins i tot d’Europa, no teníem altre remei que anar a algun festival musical o als Santfermins, la qual cosa, a més de costar-nos uns diners, ens donava imatge més de tabolaires que de ciutadans solidaris. Ara n’hi ha prou de tenir sempre a punt una galleda -igual que abans hi teníem la maleta i el passaport- per a omplir de fang o de quitrà, ja es veurà, i sortir a fer turisme al primer sinistre. Fins i tot Ada Colau i Jaume Asens s’han apuntat fa uns dies a la moda, si bé van haver d’anar a Cisjordània perquè encara no havia plogut a València. Als meus fills els solc repetir que tenen una gran sort vivint en aquests temps, perquè gràcies als polítics que governen aquí i allà, qualsevol contratemps es converteix en tragèdia i en el subsegüent motiu d’excursió, riures, diversió i qui sap si sexe. No només és que avui sigui més fàcil exercir de turista accidental, és que a més a més, les xarxes socials accentuen la sensació de ser virtuós, un es veu a si mateix en una foto amb una galleda plena de fang a Paiporta, i acaba convençut que no hi ha millor persona sobre la faç de la terra. En canvi, anar-hi a treure fang sense poder explicar-ho al món, seria absurd, per a això que hi vagin els professionals, que per alguna cosa cobren.

Hauria d’haver-hi més catàstrofes a Espanya, els joves ho agrairien, però no com la Covid, que no ens deixaven sortir de casa i allò va ser un avorriment. Visca les catàstrofes.

Suscríbete para seguir leyendo