València i les forces de la gravetat

La força de la gravetat explica que les coses cauen de dalt cap avall. La força de la gravetat explica l’atracció dels objectes, el pes de les coses, l’òrbita dels planetes, etc. També la pluja, perquè les gotes d’aigua cauen del cel cap a terra. La força de la gravetat també explica que, un cop a terra, l’aigua vagi de les parts altes a les baixes, de manera més ràpida quanta més aigua i més pendent hi hagi, i ompli i faci córrer els rius i els torrents i quan aquests es desbordin, inundi les planes. La força de la gravetat explica que l’aigua ompli i saturi la terra i quan la terra està plena i no pot absorbir més vessi i s’inundi. Sobre les superfícies asfaltades, edificis, etc. l’aigua no s’absorbeix i la inundació és més ràpida i més intensa.

La força de la gravetat, per tant ha jugat un paper en la desgràcia de la setmana passada a València como la juga en qualsevol fenomen de la vida. Però jo no volia parlar de la força de la gravetat, sinó d’altres coses relacionades amb la DANA de València que em semblen molt greus.

L’episodi climàtic ha estat gravíssim, amb una quantitat d’aigua com no es veia fa molt de temps. Però que la costa mediterrània en general i al País Valencià en particular hi ha episodis de DANA (gotes fredes) a la tardor és ben conegut i ben recordat. Tothom recorda les inundacions del 14 d’octubre de 1957 a València, que varen causar centenars de morts i varen portar a desviar el Túria. Tothom recorda les riuades del Vallès Occidental el 25 i 26 de setembre de 1962 a Terrassa, Sabadell, Rubí i altres poblacions, que varen causar entre 600 i 1.000 morts. Tothom recorda la pantanada de Tous el 20 d’octubre de 1982. Tothom entén que aquests episodis són característics del clima mediterrani.

El canvi climàtic no causa aquestes tempestes, el que fa el canvi climàtic és que aquesta mena d’episodis siguin més freqüents i més intensos. I la Mediterrània és un àrea especialment sensible. Portam una temporada de tempestes amb conseqüències catastròfiques: 13 morts el 2018 a Sant Llorenç des Cardassar; set morts el 2019 al País Valencià, Múrcia i Almeria; el temporal Glòria el gener de 2020 amb 13 morts a diverses zones, etc. Davant el canvi climàtic es poden fer tres coses: No fer res, mitigació (reduir emissions) i adaptació. La primera és suïcida. La segona és bàsica, però molt complicada i de llarg termini. La tercera, l’adaptació, és imperativa i significa revisar de manera urgent la manera com vivim i produïm, l’urbanisme, les cases, les obres públiques, els espais naturals, etc. per minimitzar els danys.

És molt greu que no s’hagi avisat a temps a la població d’una tempesta que els serveis climàtics tenien identificada i prevista feia dies. Molts dels morts són a causa d’aquesta fallida gravíssima d’informació a la població. Mazón no només no va demanar a la gent que es posàs a repairo, va desaparèixer i quan va parlar va mentir. Però és una gravetat previsible, perquè significativament, la primera mesura que va prendre l’any passat va ser eliminar l’agència d’emergències. I el mateix dia el govern de Mazón va nomenar un especialista en festejos taurinos com a director general d’Interior. Bous i mascletades, molts de recursos per a bous i mascletades. Ideològicament el govern de Mazón segueix la línia ayusista de confondre la llibertat amb les cerveses i d’ignorar la seua responsabilitat.

És molt greu la descoordinació i la falta de professionalitat de la resposta. És molt greu que bona part de la discussió sigui sobre el «qui» (les competències, el govern central, els militars, el govern autonòmic, els voluntaris, etc.) i no sobre el «què». És molt greu que una consellera esbroncàs a les famílies dels morts (després es va disculpar). És molt greu que una setmana després encara no hi hagi un balanç tancat i ferm del nombre de de víctimes. Però de nou, és una gravetat relativament previsible, perquè va en línia de la gestió política del PP en el Prestige, el Yak-42, els atemptats de l’11M o altres casos. En els propers mesos sabrem si Mazón i la resta de responsables del govern valencià tenen responsabilitats penals. Més endavant, a les urnes, es dirimiran les responsabilitats polítiques. Mentrestant, la improvisació davant la magnitud de la tragèdia fa feredat.

Tornant al moviment de l’aigua en el territori, és molt greu que s’hagi construït tant en llocs tan inundables, on mai s’hauria hagut de construir. Requalificar i construir. Requalificar, construir i fer fortunes, i el que s’inundi mala sort. I no ens enganyem, una part del mal urbanisme ve de la dictadura, però portam gairebé cinquanta anys de democràcia amb un urbanisme nefast. Requalificar, construir i amnistiar els bunyols d’altres èpoques. L’urbanisme és el forat negre de la democràcia espanyola, i ha servit per finançar els partits polítics i enriquir molts lladres. I València és la zona zero de l’urbanisme descontrolat. Un urbanisme tacat de sang.

Suscríbete para seguir leyendo