Errejón escup sobre la nostra tomba

Hauria de guanyar sempre la dreta, que és gent acostumada a viure bé sense que li calgui entrar en política. Un paio de dretes li posa un pis a la querida o li compra un collaret de perles, com s’ha fet tota la vida, i es deixa de ximpleries. Robar el que pugui i beneficiar a amics quan estigui al poder, ho farà igual que un d’esquerres, això sí, però serà per obligació, perquè a Espanya un polític que no es corrompi no mereix ni dir-se polític.

Al principi em vaig il·lusionar amb Podemos, cosa que no és que tingui gaire mèrit, jo m’il·lusiono amb molta facilitat, per això m’he casat tres vegades. La il·lusió amb Podemos em va durar menys que amb les meves dones, serà que amb l’edat a un l’enganyen menys, deu ser per això al procés ja ni m’hi vaig acostar. Aquells paios i paies no venien a canviar la política, venien a passar-s’ho bé sense pagar, no volien eliminar la casta, volien convertir-se en casta. Del PSOE ja ho sabíem des de l’època felipista, així que això de Sánchez, Begoña, Ábalos més el que vagi sortint, no ens enxampa de noves, aquesta gent és així. De Podemos, Sumar o com es diguin, ho podíem intuir, com s’intueix alguna cosa tèrbola en tothom qui pretén donar-nos lliçons de moral. Aquesta gatamoixeria que gasten amb els altres, només podia significar perversions en ells.

Ningú es torna més boig amb el poder que un progre, ja que mai havia somiat tenir el que ara aconsegueix fàcilment: diners, dones, genuflexions, pilotes arreu, fins i tot dur vestit i corbata, aquell somni humit. De no ser ningú, com a molt ser la riota allà on anés, Errejón va passar a ser un polític influent a qui se li posaven a tir dones que, si pels seus mèrits intel·lectuals o físics fos, se li riurien en la cara. El canvi era massa brusc per a no perdre la xaveta.

En la brutal novel·la de Boris Vian Escopiré sobre la vostra tomba, Lee Anderson, un negre amb aparença de blanc, es venja del racisme humiliant sexualment dones blanques. Quan -gràcies al poder- Errejón va poder també dissimular el seu aspecte, va voler així mateix humiliar les dones, no només per tot el que va sofrir ell en el passat, sinó en nom del que pateixen tots els baixets i lletjos del món. El xaval porta la solidaritat en la sang.

Suscríbete para seguir leyendo