‘Ibiza mon amour’i altres històries

Cal dir que la parella fou un estranya parella. I aquesta és una realitat inqüestionable. Fórmula quasi perfecta a la vora de dos personatges singulars i plurals a la vegada. Juan Manuel i un servidor. En primer lloc a destacar, l’autenticitat del periodista i expert gastrònom, tècnic de turisme i visitador de princeses, duquesses, marqueses i altres figues d’un paner inevitable. A la contra (però no) el poeta ara emèrit per la gràcia de Deu i llavors, tot evoluciona, periodista accidental. Ara, i d’això malauradament ja fa alguns anys, aquesta aliança d’amistat i coneixença s’ha trencat. Ha mort, fa tot just uns dies, Juan Manuel Sánchez Ferreiro. Fou a través de ‘Es Diari’, quan tot s’inicià. I de forma feliç el periodista Fernando de Lama fa una acurada descripció, «pero sus informaciones poco tenían que ver con el histerismo que se ha instalado en el periodismo del corazón. Sus crónicas apostaron siempre por la educación, por contar lo que de interés tenían los personajes y soslayar los puntos negros de aquellas veladas». Així era i serà sempre l’autor de ‘Ibiza mon amour’. Parlar d’ell és parlar del bon menjar i del millor beure. Dos escenaris, dos escenografies capten l’atenció, d’aquest relat, Can Domingo de Can Botja i Ca n’Alfredo, llocs de gastronomia excelsa que han marcat època. Can Domingo, en aquells dies dirigit i controlat per Vicent Botja, el Petit Príncep ara exiliat no a l’estil Puigdemont a terres estrangeres i ell sabrà el perquè. A Ca n’Alfredo les nits foren intenses i de plaer substantiu. D’aquella cuina va escriure cròniques notables. Per exemple l’article publicat al llibre ‘Restaurant Ca n’Alfredo, 1934/2018. Història, records i cuina’. «Cocina de ingredientes humildes, pero que él reivindicó en unos momentos que no eran favorables a la cocina local, moda a la cual se han apuntado tantos en estos días y que se han convertido en una cocina admirada por grandes gastrónomos y críticos que han descubierto la grandeza de humildes raíces...». Juan Manuel, una forta abraçada.

Suscríbete para seguir leyendo