La merla blanca del procés

La gent és molt cruel, no té pietat dels babaus. Des de fa un parell de dies, no deixen d’enviar-me la notícia de l’estafa del «Som 1 d’Octubre», perquè n’escrigui una columna. Jo no soc d’aquests, jo soc una bona persona incapaç de riure’m dels ximples, que prou en tenen amb la seva desgràcia. No dic que els qui van participar en el fals muntatge siguin ximples, lliuri’m Déu de pensar tal cosa, ans al contrari, els llacistes saben de sobres que el que pertoca és donar diners sense que importi a quines butxaques caiguin. Si en Comín va de vacances en un veler, si el Vivales viu sense fotre ni cop i si els propis membres de Consell de la Republiqueta es queixen de l’opacitat amb què s’hi gasten els diners, bé poden celebrar un «Som 1 d’Octubre» en favor de l’organitzador, un tal Jordi Mateu que va desaparèixer amb els diners, com Déu mana (sembla que fa poc ha sortit a reivindicar la seva innocència, amb la qual cosa perd molts de punts davant meu, el que hauria de fer és agafar els diners i córrer, córrer fins a Waterloo, que és on es refugien els que viuen del procés).

Molt riure’ns de la pobra senyora que es va deixar estafar per un presumpte Brad Pitt que li demanava diners per internet a canvi del seu amor, però és més probable que Brad Pitt s’enamori bojament de mi, un paio de 61 anys, al que arribi la republiqueta, així que millor treure profit monetari del procés, que és l’única cosa que en traurem en net. Entre un nou estat que ningú -ni els seus apòstols- sap com funcionarà, i uns quants de milers d’euros a la butxaca, un català de soca-rel no té dubtes i envia la republiqueta al carall. Oi que s’exigeix als estrangers que s’adaptin als nostres costums si volen ser considerats catalans amb tots els drets? Doncs res hi ha més català que preferir els diners a un incert futur, millor dit, res hi ha més català que preferir els diners al que sigui. El tal Jordi Mateu, per tant, és un català autèntic, com ho eren els qui fa anys van pispar el contingut de les caixes de resistència, tots aquests són els qui en veritat defensen l’esperit de Catalunya, i no els qui s’embadaleixen amb somnis impossibles d’independència. El català de veritat és pragmàtic i realista, que no li vinguin amb banderes i llengües, sinó amb béns tangibles. «Salut i pessetes, la resta són punyetes», resa la saviesa popular en aquesta terra, si bé des de la desaparició d’aquesta moneda s’ha convertit en «Salut i milions, i no em toqueu els collons».

Entre els estafadors, es coneix com a «merla blanca» l’objectiu ideal, aquell que sembla que vagi sol·licitant que algú l’enganyi i a qui serà fàcil treure-li una fortuna. Els llacistes s’han convertit en la «merla blanca» ideal per a qualsevol papadiners, el seu historial els avala: gent capaç de creure que la republiqueta estava a tocar, gent que continua tenint en el Vivales el seu particular messies, gent que es compra cada any la samarreta de l’ANC, és gent disposada a comprar la torre Eiffel al primer fulano que els l’ofereixi, i pagant per endavant. Si has d’estafar algú, els llacistes són els primers de la llista, l’estrany no és que el festival «Som 1 d’Octubre» fos una estafa, l’estrany és que no hi hagi estafes similars cada dia, aquesta gent són un caramel i, a la que corri la veu, no donaran l’abast per a participar en tots els negocis que se’ls oferiran. Lluís Llach, Vicent Partal, i fins i tot el Vivales i Toni Comín (els dos últims per videoconferència, com els herois de pel·lícula) van ser alguns dels oradors en l’engany, si amb aquest nivell de predicadors encara algú es va prendre seriosament el circ, mereixia ser estafat. Tots quatre creuen encara en el procés, de la mateixa forma que aquell soldat japonès que, després de romandre amagat en la selva vint anys, no es creia que la Guerra Mundial havia acabat. Els llacistes són com el soldat japonès però sense selva, que té més delicte. Convèncer-los que participin en una estafa és com enganyar un nen de teta, deu fer fins i tot recança.

No, jo no me’n riuré mai dels llacistes enganyats, ja he dit que soc massa bona persona.

Suscríbete para seguir leyendo