Començo a tenir amics que es jubilen

Tinc un amic que s’acaba de jubilar amb només 60 anys, que diuen que són els nous 59. Fa anys que veu per televisió les excursions de l’11-S a Barcelona, o els autobusos que s’omplen per a anar a veure alguna actuació del Vivales prop de Perpinyà, i estava esperant a tenir l’edat que li atorga dret a aquestes gresques. Passa que, ara que ja està en l’edat de lligar-se una estelada al coll i anar a passar el dia amb d’altres com ell, la cosa va de mal borràs. No és que el meu amic sigui llacista, ans al contrari, però veia per TV3 l’alegria amb què els iaios es pensaven anar cap a Ítaca per més que en realitat anessin a Sète, i volia ser un d’ells. Fins i tot tenia pensat -amb la seva senyora, que també acaba de jubilar-se- comprar-se la pròxima samarreta de l’ANC, ni que fos per a sentir-se un més del grup, així d’il·lusionat estava.

- Ara que ja soc un jubilat i puc apuntar-me a la festa, el procés va a menys- es lamenta, no sense raó.

Jo li dic que no es preocupi, que encara que siguin pocs, continuarà havent-hi excursions, al cap i a la fi, la persistència d’aquests pocs ancians és l’única cosa que li queda al Vivales en aquesta vida. Però ell insisteix que no és el mateix, que, per ser quatre gats, s’estima més quedar-se a casa i anar cada tarda a jugar a cartes. En el fons l’entenc, perquè si observaves els participants en aquestes excursions organitzades, semblava fins i tot com si rejovenissin. Tota una existència sense res interessant que explicar als néts, i en la tardor de la vida els va sortir l’oportunitat de cridar a favor d’un messies. Per coses així val la pena viure. Ha de ser una decepció que, un cop arribes a l’edat de merèixer correries llacistes, aquestes siguin ja només una ombra del que van ser.

L’ANC hauria de tenir en compte que els seus clients es van morint -és llei de vida- i intentar rejovenir la participació. El meu amic i la seva senyora contagiarien a la resta l’alegria i el goig de la seva joventut, que falta li fa al procés. A falta d’opcions llacistes, han acabat contractant un viatge de l’Imserso a Vinaròs, una setmana a pensió completa per poc més de 200 euros. No està malament i menjaran bon arròs, però no podran cridar vives a la republiqueta, que és el que els feia il·lusió.

Suscríbete para seguir leyendo