650 quilograms de drogues

Fa dos setmanes i mitja va saltar la noticia que s’havia desarticulat una banda de traficants i s’havien incautat 650 quilograms de drogues diverses —un milió de pastilles d’èxtasi i quantitats molt importants de ketamina, MDMA, tutsi i cocaïna— a Ibiza. Aquest diari informava dies després que era l’aprehensió més important de droga sintètica a Espanya en molts anys. L’illa dels rècords. A les xarxes socials es va comentar amb aquell to foteta de «Oh, sorpresa! gol a las Gaunas!». Hi ha coses que a vegades passen en setembre o octubre, però poc sovent passen en maig o en juliol. I és que retirar del mercat aquestes quantitats de substàncies enmig de l’estiu podria ser com descobrir que no hi queda arròs quan el sofregit i el brou estan a punt i els convidats ja estan prenent l’aperitiu.

Un milió de pastilles són moltes pastilles. Fa uns anys es va fer famosa i polèmica una cançó de Mike Posner titulada ‘I Took a Pill in Ibiza’. El mateix Posner fa poc ha dit que si, que es va prendre la pastilla, però no sap de què. A la cançó diu «Em vaig prendre una pastilla a Ibiza / per demostrar a Avicci que jo era genial / però quan finalment vaig estar sobri, em sentia deu anys més vell». Avicci, el famós DJ que es va suïcidar el 2018 als 28 anys, dos anys després que el seu fan li dedicàs la pastilla.

La cançoneta pot ser una poca-soltada, però té una base i és que Ibiza és des de fa molts anys un aparador avançat de les drogues en general i de les noves drogues en particular, un lloc on testejar coses. Està publicat a la premsa general i a les revistes científiques. Només cal anar a les bases de dades i veure com les revistes internacionals de salut pública treuen regularment investigacions sobre Ibiza com l’epifenomen d’un model de festa muntat entorn del consum de substàncies. Molts articles es refereixen a mostres de turistes anglesos, clubbers molt joves, però és evident que no són els únics. Les substàncies són consubstancials al model de festa. Són una part fonamental del negoci de l’oci. Com que aquestes empreses no depositen els comptes auditats al registre, és complicat saber quant representen i comparar la facturació dels estupefaents amb els restaurants o els bars de copes.

És evident també que el model de drogues sintètiques actual és molt diferent del model clàssic de drogues i drogadictes. L’heroïna, que va fer estralls i va matar tanta gent els anys 70 i 80, és una droga «complicada» de consumir, que porta molt ràpidament els addictes a la marginalitat. Fins i tot la cocaïna o les coses que s’han de fumar són relativament més enutjoses de consumir en públic, comparat la facilitat de les pastilles de drogues sintètiques. Això socialitza el consum entre gent que potser tendria prevenció davant altres substàncies i multiplica els riscos.

Un vell principi liberal diu «De gustibus non et disputandum», o com es diu per aquí «sobre gustos no hi ha res escrit». Perquè per tant discutir sobre aquest tema? Almenys per tres raons. La primera, perquè no es pot argumentar que el consum de drogues sigui un consum lliure i informat. No hi ha control de qualitat ni garanties sanitàries sobre els productes, de manera que la gent no sap el que està prenent realment. El consum producció addició. Sota els efectes de les drogues es produeixen accidents, delictes, comportaments de risc, etc. I morts, cada estiu hi ha morts causades per les drogues. En segon lloc, els drogats no només s’afecten a ells mateixos, també causen externalitats sobre el conjunt de la població en forma d’accidents i perill a les carreteres i col·lapse dels hospitals i serveis públics sanitaris i dels serveis i forces de seguretat. I en tercer lloc, hi ha un aspecte reputacional, d’identificació d’Ibiza amb el lloc on la penya pot anar sense problemes a prendre’s pastilles. Una cosa és opinar que la prostitució s’ha de liberalitzar o fer la vista grossa i l’altra que les filles se’t facin putes.

Que la droga és un gran negoci és ben sabut i la ficció contemporània se’n fa ressò —Narcos, Breaking bad, Vivir sin permiso, etc.— És veritat també que el tràfic de substàncies atreu o reconverteix el que en altres èpoques es dedicava al contraban de tabac o altres productes. Però segueix sent opac, per a la gent del carrer, saber qui hi ha darrera del negoci, on són les fortunes fetes a partir de desfer la vida de tanta gent. I saber com es relaciona el món opac amb l’economia i la societat, per quins viaranys transiten els sous. La relació amb la industria de l’oci és un exemple, però no l’únic exemple.

Mentrestant, el que si és evident és que les grans operacions i detencions relacionades amb les drogues són sobretot esdeveniments de final de temporada. Del que hi ha detencions més habituals és de petits venedors al detall. Els camells son la part final anecdòtica de la cadena de distribució. Però el gruix del material i dels sous són a un altre lloc, més amunt.

Suscríbete para seguir leyendo