No apartis de miaquest calze

Ja en Noè agafava unes trompes de general i, tot i que no tenia carnet, bé que va pilotar una nau, cosa que no és menor responsabilitat, i més si d’ella depèn el futur de tots els éssers vius. El mateix Jesús va convertir l’aigua en vi a les bodes de Canà, en un dels seus miracles més celebrats, sobretot pels convidats, que el van victorejar més que al nuvi. Amb tals precedents bíblics, cal ser indulgents amb el capellà de Camprodon, detingut per conduir borratxo i causar un accident. Si un patriarca i el mateix Crist van tenir relació tan amistosa amb el vi, no pot ser dolent. A més, l’hora del sinistre, les set de la tarda, indica que el rector no venia de cap barrila, Déu el deslliuri de caure en la temptació, sinó que se li’n devia anar la mà amb el vi de missa, que és molt traïdor.

La culpa és de la falta de fidels. Un prepara l’eucaristia omplint el calze fins a dalt per a no fer curt, i després només venen a missa quatre iaies, dues de les quals s’adormen a l’hora de la comunió i les altres dues prefereixen l’oblia sense sucar-la al vi, per la tensió. Què pot fer el vicari de Déu en acabar, sinó escurar el calze fins la darrera gota? Menysprear el vi consagrat és pecat, i si no ho és, hauria de ser-ho. No el pot tirar a l’aigüera, això seria sacrilegi. Ni guardar-lo a la nevera, al costat d’un enciam i una cuixa de pollastre, això seria satanisme. Un sacerdot com Déu mana s’ha de beure el vi encara que li costi no només esforç, també una multa, uns quants punts del carnet i una nit de calabós, que el dimoni adopta a voltes la forma de control d’alcoholèmia. Tot sacrifici és poc si es tracta d’honrar el vi de l’eucaristia, que a més a més ja no és tal sinó sang de Crist, quasi res.

Abans anàvem sobrats de fidels, així no sobrava vi. I si en sobrava, era tradició que se’l trinquessin els escolans, però és que ara ni escolans hi ha, a veure quin xaval de deu anys es vol vestir de pintura del Greco i ajudar a missa, en lloc de jugar amb la play. Així el sacerdot no havia de sacrificar-se bevent, deia Ite missa est, eixugava el calze amb un drap i au, fins a la pròxima.

Germans, perdonar és de bons cristians. Penseu que podia haver estat pitjor. Almenys al rector de Camprodon no el van enxampar, a més de borratxo, en pilotes, com a en Noè.

Suscríbete para seguir leyendo