Resant de cul a la Meca

Fa un parell de tardes, en un parc públic, vaig veure un paio amb el cul en pompa. Un no està gaire posat en assumptes religiosos, però en observar-ne les evolucions -s’incorporava i tornava a ajupir-se-, vaig deduir que es tractava d’un musulmà resant i no, com vaig creure d’entrada, d’algú a qui l’hi havia caigut la lentilla. Encara sort que no m’he ofert a ajudar-lo a buscar, vaig pensar per a mi.

Però el feligrès estava mal orientat. Una de les poques coses que sé de religió és que els musulmans han de resar encarats a la Meca, i aquell pobre home estava al revés. No és que jo portés cap brúixola a sobre, però vaig ser minyó escolta i sé per on surt el sol, per tant, sabia que el creient estava orientat al nord, i no al sud-est, com tocaria. Li estava oferint el cul al profeta, al qual aquestes bromes no li agraden gaire. De natural servicial, vaig estar dubtant sobre si avisar-lo o deixar-lo persistir en el seu error. Si l’interrompo en les oracions igual s’enfada, i aquesta gent té males puces amb les coses de la fe. Però si no l’adverteixo, quan mori -espero que sigui d’aquí a molts anys-, en lloc de solaçar-se amb 72 hurís, anirà de cap a l’infern, o allà on vagin els mals musulmans.

Els no-creients tenim la sort que, si ens equivoquem, no passa res. Als creients, de la religió que sigui, un error els envia a l’avern. El musulmà que continuava ajupit al meu davant, que probablement no menja porc i obliga la seva dona a anar tapada de cap a peus com Déu mana, es perdrà el cel per no portar una brúixola al damunt i encular cap a la Meca en lloc d’encarar-hi. Un cristià que en el llit de mort es confessa i creu que al cap de poc s’asseurà a la destra del Pare, té en l’últim moment un pensament obscè amb la dona del veí -a veure qui pot evitar un pensament- i adeu a Déu, valgui la redundància. Un no viure, això de fer-se seguidor d’una religió i no d’un equip de futbol.

Al final no li vaig dir res, que s’espavili ell en el més enllà, vaig reflexionar. A més, potser no era un musulmà, sinó un llacista, i estava orant de cara a Waterloo, com mana el seu profeta.

Suscríbete para seguir leyendo