Àlex Susanna, una evocació

(A Julio H. i Bartomeu Ribes, que també el recordaran)

A la tardor d’un any qualsevol de la passada dècada, l’amic desaparegut a l’exili Julio H. poeta, Àlex Susanna i un humilíssim servidor, al llarg d’aquell cap de setmana entre copes de vi generós vàrem donar llum quasi sense voler al llibre ‘Contra la autodestrucció’. (El Far de Viena: Barcelona, 2019). ‘Contra l’autodestrucció’, selecció, pròleg i introducció de Bartomeu Ribes, una antologia de versos que vaig escriure al llarg dels darrers 25 anys. O més. Aquella trobada foren dies de literatures i converses entre els escenaris de Vila, Sant Josep de sa Talaia i el port de la ciutat, volar de gavines, aigües tranquil·les de la tranquil·la mar i un arròs negre i al punt. Des de llavors ençà mai més vaig tornar a veure Àlex Susanna. És tot just ara mateix agost amb tota la seva crueltat i, d’altra banda, la lluentor, el reflexe de la llum canicular desborda i ens desborda sense pietat. Agost és així i no és prudent desafiar-lo, que la cosa tal vegada es podria complicar. Però la notícia, tristíssima notícia, succeí a les darreries del juliol passat, al bell poble de Gèlida, espectacular paisatge a dos minuts de Aant Sadurní d’Anoia, Àlex Susanna va morir. Escriptor, autor de diversos diaris personals, assagista plural, propagandista, en el més noble sentit de la paraula, de la cultura. Cultura literària i pictòrica va organitzar extraordinàries exposicions de pintors al llarg d’una vida plena però, ¡ai! massa curta. Home de lletres i cultíssim. Jordi Amat a les planes del diari El país el qualifica d’hereu del Noucentisme. Una qualificació perfecta. Personatge amable, afectuós, comunicatiu, d’opinió i de pensament. «De tots els poetes que he conegut» —em deia un amic meu— «només tres són de la meva confiança a l’hora de valorar qualsevol qualificació poètica, qualsevol opinió: Antonio Colinas, Francesc Parcerias i Àlex Susanna...». Completament d’acord. Forta abraçada amic meu i gràcies per tot.