A les dues seran les tres

Hi ha la percepció del blau avui a Washington Square amb la persistència esperada de la primavera; noves fulles ara renovades, despull de l’ametller per un camp llarg de terra roja. Per ara no és possible la presència de Louis Armstrong&Ella Fitzgerald. Somni desassossegat, infortuni, malaurança de nit de març. Tot el blau possible a la intimitat de Puig des Molins. Llavors a pas lent arriba el viatger. És hora de fragment i de parèntesi. De lluna quasi fosca i abril s’impacienta per devanir de la nit. No tens el crepuscle entre les mans però sí diners per viatjar. Una cosa per l’altre -fixo un x a la travessa-. Sempre tot és una qüestió opcional. O tal vegada encíclica de caire religiós. Cau una finíssima pluja sobre la terra dels morts. És rúfol el vent i fa fred. Primavera i l’home de la ràdio ens adverteix que cal canviar l’hora. A les dues -diuen-seran les tres. I la mort té dues cares. O més dura serà la caiguda. Banalitats i frivolitats de la vida de cada dia ara que les vídues dels dijous podrien ser sacrificades. El cotxe al garatge que corren dies sants i de recolliment i aviat caldrà anar al llit. La roba a la bugaderia més propera a casa teva. Neta la roba i sabates noves. Després a mig obrir la línia del sexe -¿el teu?, el meu?- i establir ponts d’esperança, marxar per ‘aquel camino verde que va a la ermita’ i oblidar el temps, els jorns de vacances pagades. Percepció del blau a Washington Square.n