Opinión | Tribuna

Balanç del curs escolar 2023-24

Ha estat un curs caracteritzat per el Pla de segregació lingüística, la introducció de la gratuïtat de l’ensenyament 0-2 i l’aposta descarada del govern per l’ensenyament privat-concertat

El curs escolar 23-24 finalitza aquests dies i és pertinent fer-ne una valoració del mateix analitzant la gestió política de la Conselleria d’Educació. Ha estat un curs caracteritzat per quatre aspectes clau: el Pla de segregació lingüística, la introducció de la gratuïtat de l’ensenyament 0-2, l’aposta descarada del govern per l’ensenyament privat-concertat, i la crítica a l’anterior govern per la manca d’infraestructures educatives a Eivissa.

Pel que fa al Pla de segregació lingüística indicar que ha estat un fracàs absolut. Aquest Pla era simplement una dèria de Vox, el soci del PP, i no era demandat per la societat civil de les illes o pel món educatiu. El Govern, sense cap tipus de justificació, ha posat en perill la competència lingüística del nostre alumnat en les dues llengües oficials i només ho ha fet per acontentar els seus aliats d’extrema dreta. També ha destinat al Pla 20 milions d’euros sense cap lògica ni justificació, una quantitat que ha sortit només d’una ocurrència de Vox i que hauria estat molt necessària per resoldre necessitats reals del nostre sistema educatiu. El Pla de segregació lingüística ha fracassat, ja que cap centre públic d’Eivissa o de la resta d’illes s’ha sumat al mateix, i només ho han fet una minoria de centres concertats. Podem dir que ha estat una victòria de la comunitat educativa (professorat, famílies, alumnat i direccions escolars) i també per suposat de les més de 15.000 persones de la societat civil que es van manifestar a Palma. Però caldrà estar ben atents en el futur, ja que el Pla no s’ha retirat i Vox exigirà al PP canvis per tal que sigui una realitat. Com a mostra la decisió d’Educació d’enviar una ordre als directors que els obliga a demanar als pares en quin idioma volen escolaritzar els fills als tres anys. Una mesura que podria generar forts conflictes dins les escoles

Un segon tema ha estat la introducció de la gratuïtat 0-2 del primer cicle d’Educació infantil. Aquesta mesura li donava continuïtat a l’acció del Govern de Francina Armengol i en principi semblaria una bona notícia, però s’ha fet afavorint el negoci de les escoletes privades en detriment de la creació d’escoletes públiques. L’excusa ha estat la rapidesa de la creació de places, però s’està perdent l’oportunitat de crear una bona xarxa d’escoletes públiques amb una xarxa complementària de places concertades. I vull recordar que una bona qualitat en aquesta etapa és fonamental en infants d’entorns vulnerables, i per això cal assegurar l’equitat. I tot apunta que el Govern del PP vol afavorir un sistema d’escoletes privades amb places públiques, i només unes escoletes públiques residuals que no posin en perill negocis tal com està fent-se a Madrid. L’altre dia apareixia en premsa que algunes escoletes privades concertades estan pujant les quotes sense justificació. A més, la creació de places està fent-se sense aprofitar les subvencions europees que permeten crear-ne escoletes públiques municipals o insulars. I així s’expliquen les renúncies dels ajuntaments d’Eivissa i Sant Josep a crear els centres 0-3 de la Platja d’en Bossa o de Sant Jordi. I ho han fet amb excuses peregrines i quan hi ha una forta demanda de places als dos municipis. A qui es pretén afavorir?

En tercer lloc, cal fer una reflexió sobre el suport del Govern del PP a l’escola privada concertada a tots els nivells educatius. Al nostre país tenim un sistema d’ensenyament públic amb una xarxa concertada complementària i aquest sistema s’ha mostrat positiu fins ara, tot i algunes dificultats relatives al repartiment entre les dues xarxes de l’alumnat vulnerable. En aquest cas aquest tipus d’alumnat es concentra molt més als centres públics i és fonamental establir mesures en contra de la segregació escolar. Però ara el Govern del PP està fent just el contrari afavorint la privada-concertada i posant en perill la xarxa pública. Així, aquest govern afavoreix la concertada amb la seva política d’escolarització, que redueix les zones escolars, modifica els barems per aconseguir una plaça escolar i estableix mesures específiques com el concert a Formentera de l’escola privada Virgen de la Milagrosa per al curs que ve, quan a la mateixa localitat, Sant Francesc Xavier, hi ha un centre públic de dues línies, el Mestre Lluís Andreu, que només en té coberta una. O a Menorca on tenim un privat, el col·legi. La Salle de Maó, que ha concertat el batxillerat. Un concert que no s’entén, ja que es tracta d’una etapa voluntària, amb oferta pública suficient i que suposa desviar a un centre privat uns fons públics que podrien destinar-se a millorar les infraestructures i els recursos dels centres públics. I el mateix ha passat amb la Formació Professional també a Menorca, amb la decisió de la Conselleria de concedir un concert econòmic perquè l’escola privada Felipe Moreno imparteixi un grau mitjà d’auxiliar d’infermeria.

Finalment, cal recordar que, tot i les crítiques del PP per la manca d’infraestructures educatives a Eivissa, aquest any només han pressupostat per a la nostra illa un 3% de les despeses totals de l’Institut Balear d’infraestructures educatives (IBISEC) en reformes i obra nova. Una quantitat molt inferior al 6% del darrer any del Govern progressista. A més, el nou centre de Primària de Santa Eulària no està gens clar, ja que no han aclarit les línies que tindrà o si oferirà el primer cicle d’Educació Infantil. Només hi ha promeses (el nou institut de Vila, l’Escola d’Idiomes, l’Escola d’Arts, el nou CEIP de Sant Antoni i el nou CEIP de Vila), però cap realitat quan parlam de projectes enllestits o licitacions en marxa. Quan demanam més informació sempre ens diuen que estan elaborant un nou pla d’infraestructures educatives. A més hi ha un aspecte molt preocupant que apareix al nou decret de simplificació administrativa del Govern, i és la possibilitat de declarar obres en centres concertats com inversions d’interès autonòmic i així facilitar o fins i tot subvencionar instal·lacions privades o reformes com si fossin públiques. Una mostra més de l’aposta del PP per la privatització de l’educació i el desmantellament de la xarxa pública. 

En definitiva, un curs amb mesures molt preocupants que estan posant en perill l’educació pública de les nostres illes en general i d’Eivissa en particular.

Àlex Pitaluga és diputat per Eivissa del PSIB-PSOE al Parlament de les Illes Balears

Suscríbete para seguir leyendo